viernes, 31 de enero de 2014

"Chistes de Catalanes"

Article de Suso del Toro, "Chistes de Catalanes"

"Un compañero de trabajo con el que he conversado antes sobre poesía y filosofía me suelta "lo de Cataluña es un plan genial de Rajoy". Me deja desconcertado. Como hace poco que nos tratamos busco en su cara si me habla en broma o en serio, y no consigo discernir. Asevera, "estoy convencido de que es un plan" y ya mi mente empieza a preguntarse qué clase de plan será ése. Se sonríe y afirma con rotundidad, "estoy seguro de que Rajoy y Mas lo pactaron""

Es curiós. Tinc amics PPeros (ells em diuen que són d'UDC ... no cola) que em diu el mateix. Em diuen que des de l'11S del 2012 tot està pactat. I es queden tan tranquils.

"Intento imaginarlos poniéndose de acuerdo en un lugar secreto. Creo que acierto a soltar una serie de frases inconexas, "pero qué dices. Que no, hombre…", y por el estilo. Me repongo momentáneamente y le pregunto si realmente él cree que los catalanes son más tontos y personas menos informadas que nosotros. Él me cuenta que están adoctrinados a través de TV3, eso se lo oyó a un periodista catalán en un programa de televisión. En ese momento debo replicarle que hay gente para todo pero ya me tiene superado, estoy a su merced. Me deja K.O. con el golpe definitivo, sonríe con ojos pícaros y me suelta "para partir al PSC. ¿No ves como lo deja? Rajoy es inteligentísimo, es un plan genial"."

La cantarella de que estem lobotomitzats per TV3 (com si fos la única TV existent i no existís Internet) és una de les coses que també m'al.lucinaven dels espanyolistes. Primer pensava que era per tocar els nassos; ja he vist que realment s'ho creuen ...
El tema que és una obra mestra per partir el PSC ... aquesta és nova. A veure si els meus amics dependentistes me l'expliquen a partir d'ara. Segur que sí ... 

"Me repuse nuevamente y rebatí su opinión, le conté que hace años que observo con curiosidad a los catalanes y que tengo amigos y relaciones en Catalunya que me permiten decir que eso es un disparate y que es un asunto mucho más serio. 
No sé decir si aquella fue una conversación seria o humorística, no estoy del todo seguro pero me inclino a creer que él habló en serio. Mi compañero ahora se ha transformado para mí en un desafío intelectual, parecía un hombre muy formal pero tiene una mente de imaginación alegre y sin límites. Podría haber argüído que, visto desde ese punto de vista tan mezquino y partidario, el problema de Mas no es el PSC sino ERC, pero no valía la pena; la misma idea de Mas y Rajoy tramando en secreto la destrucción del PSC era tan inverosímil que sólo pude sonreír con risa amarga."

El mateix somriure que tinc jo quan m'expliquen coses d'aquestes. La meva favorita és la de "pero si esto es un invento de Mas. Los catalanes, en realidad, no están de acuerdo y solo esperan que pase la crisis". El que passa és que en el meu cas és un somriure de "están locos estos romanos". I jo fa temps que vaig deixar còrrer lo del "desafío intelectual". Es a dir, intentar entendre sota quin esquema cerebral es poden dir certes coses sobre Catalunya en serio. La meva conclusió és clara: no han arribat a "homo sapiens" a nivell de lògica deductiva combinada amb sentit comú.


"Lo que ocurre en Catalunya es algo tan importante que no deja de sorprenderme cómo lo viven los poderes españoles: negando esa realidad y ocultándosela a la ciudadanía. No sé lo que se oirá en Catalunya pero fuera de allí se oyen todo tipo de disparates, no se trata de que sean opiniones distintas o contrarias sino disparatadas.
El poder autoritario necesita ciudadanía desinformada para llevar adelante sus políticas. En relación con lo que ocurre en Catalunya el grueso de la ciudadanía española está completamente desinformada. Personas que se dicen de derechas o de izquierdas repiten con mayor o menor contundencia o enfado los mismos comentarios de las televisiones y emisoras de la ultraderecha."

Bàsicament en Suso del Toro defineix el problema, però fa temps que no estic d'acord en la separació "es que los políticos españoles piensan una cosa y los ciudadanos españoles otra por desinformación". Jo no faig la mateixa tonteria que ells de dir que estan "lobotomizados". Si estan desinformats és perque volen estar-ho.
Però si és facilíssim enterar-te del que pensen la majoria dels catalans si vols. Tens Internet. Tens els diaris catalanistes (no confondre amb la prensa espanyola que s'edita a Catalunya) que pots traduïr, tens blogs de catalans, tens twitter, etc. Si no s'enteren, és perque no volen. Ep. I no tenen cap obligació, però la canterella de "es que los españoles están engañados y desinformados ... pobrecitos" ja no cola.

"La hegemonía de esas ideas es lo que le permitirá al sistema político español que la sociedad acepte como natural una medida política antidemocrática: prohibir la celebración de una consulta. Las preguntas que quieren ser sometidas a votación nos parecerán peores o mejores pero son preguntas, no es una proclamación de independencia. El mismo resultado no tiene por que ser jurídicamente vinculante, otra cosa es que politicamente sí lo sería."

Pur sentit comú. Una consulta democràtica mai pot ser inconstitucional. Ho pot ser el resultat, però mai la consulta en sí mateixa. En canvi, aquesta aberració està acceptada per Caspanya amb tota naturalitat. Evidentment, incloent la majoria d'espanyols dins de Caspanya ... perque quedi ben clar.

"Los dos partidos de ámbito estatal que son el tronco del sistema político ya han estrechado su abrazo y tendrán a la mayoría de la gente detrás. Por lo que leo, la prensa catalana está dividida acerca de la independencia e incluso acerca de que se celebre un referéndum en contra de la decisión del Gobierno de Rajoy pero, quitados algunos medios en la Red, la prensa española está completamente de acuerdo en su línea editorial: apoyan al Gobierno y no quieren que se celebre el referéndum. Unos sostienen una verdadera campaña de agitación españolista y otros lo hacen con más finura, con tribunas constantes siempre en la misma dirección e informaciones sesgadas. No tiene sentido argumentar una y otra vez que Catalunya no sería viable económicamente, que le iría mal, que el Gobierno no les permitiría entrar en el euro, que nadie les hace caso por ahí fuera (bueno, excepto la BBC)"
  
Home. Això de que no te sentit argumentar una i altra vegada en contra aquestes coses ... Hi ha més d'un que sense fer això es moriria, pobre. El que no te sentit és fer això i presentar-se a la vegada com simpatitzants de la consulta i de la democràcia defensant a la pràctica els mateixos arguments que els seus polítics antidemocràtics. 

"En todo caso mi compañero, amante de la filosofía y la poesía, no accederá a los medios de comunicación catalanes y sólo se informará por esos otros medios españoles. Unos medios que reducen el conflicto a los intereses de unos partidos para ocultar la verdad: que hay millones de ciudadanos allí que están reclamando esa consulta. Cuando se reduce esa demanda a un juego de siglas se le falta al respeto a todas esas personas."

Que no, Suso, que no. Que tots ells han vist el 11S 2012 i 11S 2013. Miren aquells mitjans perque són els que neguen l'evidència, que és el que realment volen. Europa, per exemple, ho te clar ... Ja pots enviar tota la diplomàcia espanyola negant la evidència, que només aquestes dues dates i les seves imatges ho fan entendre tot. 

"Estoy convencido de que, sin quitarle hondura política en absoluto, en el fondo este pleito tiene mucho de dignidad herida por parte de los catalanes. Desde Catalunya se buscó renovar la integración catalana en un proyecto compartido con un nuevo "estatut": el estatut aprobado por el parlamento catalán mantenía la integración de la nación catalana en España. Pero el TC negó la constitucionalidad del reconocimiento nacional que pretendían y ahora el Gobierno y sus apoyos les dicen que no pueden consultarse a si mismos. ¿Qué les queda sino marcharse? La propaganda acaba cegando a los mismos que la difunden, acaban creyéndosela, creen que los catalanes son unos críos inmaduros que simplemente se han emocionado y que ya se les pasará cuando vean que no pueden hacer nada.
Pero me parece que no se les va a pasar y que la mayoría de la sociedad catalana, y en consecuencia Catalunya como país, ya no forma parte de ningún proyecto compartido con España. La mayoría de los catalanes ya han cruzado mentalmente una raya, contemplan a España desde fuera y no se ven dentro. Creo que ya es una realidad que más de la mitad de la población ya se imagina como un estado aparte."

L'últim paràgraf és la clau. Es la primera vegada que ho veig escrit en un no català.
Per això la independència de Catalunya és inevitable. Dóna igual el temps que calgui. Hi ha milions de catalans que ja no són espanyols ... ja són independents.
Sí, ja sé ... "que pone tu DNI" i totes aquestes coses. No entenen res de res. A vegades alguna funda i alguna imatge serveix com a metàfora ...



Milions ja som com l'Andrew Dufresne abans d'escapar-se. Estem físicament en un lloc on no volem estar i del que (de moment) no hi ha sortida, però mentalment ja estem en un altre lloc. I centrem tots els nostres esforços en el cami per la nostra lliberació, passant absolutament del que passa a la presó ...
I ben conscients que el camí per la lliberació inclou un passadís de merda fastigós que és molt més pudent i llarg del que es va trobar l'Andrew Dufresne, que ja és dir ...

cule1899

martes, 28 de enero de 2014

Uns nois molt "macus", també

Cada vegada es va demostrant més que la gent laportista, com a lobby, és un càncer que s'ha de mantenir el més lluny possible del club. I cada vegada estic més content d'haver votar la junta d'en Rosell i, per extensió, la d'en Bartomeu. Em fa cada vegada més feliç haver contribuit a l'expulsió d'aquest gent com a dirigents del club.

Perque jo ara, el que vull a can Barça, és gent que faci com d'antibiòtic dels laportistes.
I per això em serveix tant en Rosell com en Bartomeu. De fet, si en Bartomeu fa que alguns laportistes (els que són més antirosellistes que laportistes) deixin de ser-ho, doncs encara m'està millor en Bartomeu, perque serveix millor per aquest fi.

La doble moral que tenen denunciant les coses que el seu President també va fer i amb escreix és espectacular. Per posar un exemple: et diuen que Bartomeu no te legitimitat per continuar al càrrec de President encara que ho diguin els Estatuts per no haver estat votat directament ... els mateixos que deien que no passava res perque en Laporta continués de President después d'una moció de censura en la que el 60% dels socis van votar en contra seu perque els Estatuts deien que s'havia d'arribar al 66,6%. Són al.lucinants aquesta gent ... Repeteixo. Estic molt content de que el meu vot servís per fotre fora aquesta gent, incloent els seus "submarins".

Però el tema que ha traspassat els límits de la seva manca de moral és l'absolut silenci que han tingut en l'episodi dels trets al domicili particular d'en Sandro, veritable motiu de la seva dimissió obligada per la seva dona i pel pare. Els laportistes et van dient que ha dimitit per la demanda de la seva escòria com si l'altre tema no existís.
Això em fa veure que molts han de ser gent dolenta i perillosa ... com ho són els seus líders: en Laporta, en Cruyff i en Guardiola. Seguidors adequats per líders adequats.

Són gent que portarà al club fins on sigui necessari per intentar tornar a fer del Barça "Casa Laporta y amiguetes". Pactar amb diaris de Madrid, posar dennúncies a jutjats de Madrid (que ja sabem com ho aprofitaran), etc.
I no contents amb tot això, el més greu: enviar violents a domicili ... 9 denúncies a la policia per part de la familia Rosell. Una, dues, tres, quatre, cinc, sis, set, vuit i nou, la última ja amb trets inclosos. Un assatjament personal en tota regla. Suposo que després ja venia "el cap de cavall", en plan El Padrino. I després ... ves tú a saber.




Encara recordo les pintades a casa d'en Laporta (pintades, no trets ... que no és exactament el mateix) i l'abundant victimisme que es va fer amb elles. Dels mateixos que vaig sentir desenes de vegades condemnar el tema (jo també ho vaig fer, of course), aquesta vegada no he sentit absolutament res.
De fet, crec que tenint en compte com són, potser el fet que no diguin "llàstima" (en plan Cañas al Parlament de Catalunya) ja deu ser un gran esforç per ells.

Aquests són els que denunciaven els nois "molt macus". Els que van fer tota la demagògia possible de la violència del Boixos Nois, un dels grups amb els que en Rosell va pactar (equivocadament) per fer la Grada Jove ... i a la que va renunciar un cop va veure que es colaven elements violents. Un error puntual que es va subsanar ràpidament ... mentre que els demagogs t'anaven donant lliçons de violència.

Lliçons de violència? Vosaltres? Aneu a cagar, nens. Vosaltres sí que sou uns nois "molt macus".

cule1899

lunes, 27 de enero de 2014

Un Barça d'estar per casa

El partit d'ahir tenia unes qüestions prèvies interessants. 

Per una banda, se li feia un petit homenatge a un jugador de 34 anys que tindria que estar jubilat (abans es feien els homenatges als jubilats), però que desgraciadament (tal com ell mateix ahir va amenaçar per TV) tindrem que aguantar encara aquesta temporada i 2 anys més. Per cert, ahir va fer un partit normalet que tota la Yihad Xavista presenta com "El retorno del Rey", que el farà titular indiscutible contra el City.
Estem pràcticament eliminats de la Champions ...

Xavi és absolutament imprescindible pel Barça ... Ha de jugar sí o sí

Per altra banda, era interessant veure quina podia ser la reacció dels propietaris del club davant la dimissió imprevista del President. Doncs, com era de suposar, res de res.  I mira que ahir hi havia molts abonats que no es van voler perdre "la festa".
Fins i tot diria que la fredor va ser tan gran que és, no sé, com si hagués dimitit el responsable de neteja del club.
Palpant una mica la reacció dels habituals de l'Estadi, els pocs laportistes que hi havien estaven absolutament avergonyits per l'actuació de la seva escòria a Madrid (evidentment, jo vaig ajudar a aquest avergonyiment ...). I palpant una mica més, tinc la sensació que la reforma del Camp Nou no tirarà endavant en aquest contexte actual, tot i que encara queda molt pel tema ...

Sobre el partit, comentar que el Barça va fer (una vegada més) un molt bon partit a casa, tal com ens te acostumat. A casa, l'amplitud del camp, el bon estat del terreny de joc, els plantejaments més porucs dels adversaris i el fet que els àrbitres no poden fer gaire mal fa que guanyem pràcticament tots els partits ... i jugant força be.
A fora, la combinació contrària de camps menys amplis, pitjor estat del terreny de joc, plantejaments més ambiciosos dels rivals i més gran permissivitat arbitral amb faltes i talls de joc ... fa que el mateix sistema conduït per un jugador que ja tindria que estar jubilat o per jugar uns quants minutets no sigui suficient per guanyar la Lliga. La lliga és guanyarà o es perdrà fora de casa ... i el plantejament d'equip petit per part d'un entrenador mediocre la farà perdre.

Només fa falta repassar els últims partits del Barça fora de casa. Tret de Getafe (que anàvem perdent 2-0 i gràcies a 8 minuts bojos de Pedro vam guanyar), els problemes del Barça fora de casa per marcar són brutals. A Bilbao vam perdre deixant el marcador a 0, al Calderón vam empatar deixant el marcador a 0, a Llevant lliga vam empatar deixant el marcador a 1 amb gol de còrner ... inclús el partit de Copa, sense el gol de megarebot de xurro que va enfonsar al Llevant, tenia pinta de partit per patir ...

A sobre, el mediocre entrenador, incapaç de sentar a Xavi per aquests partits fora de casa ... i per compensar la carència creativa del càncer del Barça (que segueix jugant sense Rosell, pel que veig), no se li acut res més que retrassar a Messi perque siguin Pedro, Alexis i Tello els que facin els gols del futur en partits decisius.
En Klopp, en Mourinho i en Pep deuen estar posant espelmes perque el Barça elimini el City i després els hi toqui a ells. El factor diferencial, anul.lat.

Un Barça d'estar per casa ... Ens hi anirem acostumant.

cule1899

sábado, 25 de enero de 2014

Algunes conclusions del que ha passat ...

Aquests 3 últims dies han passat moltes coses, vistes des d'un punt de vista culé. Conegudes per tothom que estigui una mica al cas. I hi ha algunes conclusions que voldria dir sobre aquests aconteixements:

1ª - El motiu principal de la dimissió d'en Rosell no ha estat la demanda pactada entre l'escòria culé, Floren, PJ i la ¿justícia? espanyola. Els números que va presentar ahir en Bartomeu (que molts ja sabíem, per altra banda i que, curiosament, encara no toquen el "quid" de la qüestió) els podria haver presentat en Rosell.
Penso que, per una banda ja estava fart d'aguantar les imbecil.litats d'un sector del barcelonisme ... per altra banda, va veure que l'escòria culé estava disposada, fins i tot, a pactar amb els enemics del Barça i Catalunya (una altra cosa que jo no oblidaré mai) ... i, per últim, crec que vol "tornar" certs cops fora de 1ª línea i sense posar el Barça enmig. La suma d'aquestes 3 coses és el que el fa dimitir realment.

2ª - En Bartomeu no és en Rosell. Ja es va veure de bones a primeres que hi ha diferències significatives. La primera és que tornem a tenir un President amb una bona oratòria. La segona és que sembla que aquest protestarà més les coses i fins i tot diu que posarà querelles ... als jutjats dels amics del Ruz. La tercera és que sembla que vol refer alguns ponts, com per exemple, amb el tarat holandès (serà divertit veure com acaba el tema). I la quarta és que ell no dimitirà en cas que sigui imputat per aquesta farsa legal feta des dels jutjats de la capital de la dictadura.

3ª - Veig descol.locats als antirosellistas amb aquests últims aconteixements.
Primer, perque descobreixen que, a diferència dels "Lapor Krishna. hare, hare", no trobaran Rosellistes per seguir la batalla. Hi ha uns que posen persones per sobre del Barça, altres només ens preocupem de les persones quan són al Barça. 
Segon, perque sembla que ara tindrem que diferenciar entre els que, amb la dimissió de Rosell, creuen que ja n'hi ha prou i els que pensen que no, que te que ser tota la Junta Directiva la que ha de dimitir. O sigui ... ja tenen la divisió entre ells mateixos. També serà divertit veure com va evolucionant el tema.


4ª - Sobre el tema de si s'ha d'avançar eleccions o no. Doncs, la veritat, és que soc partidari de les dues opcions: tan legítim és que pogui continuar l'actual Junta Directiva, ja que els Estatuts són molt clars en el tema ... com que es demani unes noves eleccions perque les eleccions són sempre molt presidencialistes i ara no hi ha el President que es va votar.  Sincerament, em dona igual ... tot i que soc un xic més partidari de que continui l'actual Junta ... per veure com segueixen treient bilis els justificadors / avaladors de l'escòria culé.
Qualsevol cosa que faci treure bilis als que justifiquen l'escòria que pacta amb els enemics del Barça i Catalunya em semblarà be.

5ª - El que no acabo de veure clar és que es continui endavant la proposta del Nou Camp Nou sense eleccions prèvies. Si no vols fer eleccions, no crec que sigui convenient fer una consulta d'aquestes característiques "com si no hagués passat res". Però be, ja anirem veient com evoluciona aquest tema.

cule1899

PD: sobre el tema de la provada incapacitat d'alguns (inclou culés) per entendre el que és cost de traspàs i el que no, ja en parlarem un altra dia. Però és pèrdua de temps: molts són els mateixos que encara no han entès lo de Ibra - eto'o ...

jueves, 23 de enero de 2014

L'escòria culé ha guanyat ...

L'escòria culé s'ha sortit amb la seva. Havien perseguit la caiguda de Rosell de moltes maneres: buscant-li coses per Brasil abans de ser President, amenaces familiars, mocions de censura, mentides per un tubo, el traidor de Munich intentant desestabilitzar el club des de dins. Tot fallit ...
Però finalment hi hagut la traca final; quelcom inimaginable pels culés de bona fe ... El pacte d'uns laportistes amb lo pitjor de la caverna: Floren, PJ, Inda i un jutge de l'Audiència Nacional soci del Madrid. El meu despreci més absolut per aquesta gent.

Agraeixo a Sandro Rosell que hagi plegat tot i ser innocent de la querella (que és apostoflant) prevaricadora ... perque sap que un President del Barça no pot seguir en el seu càrrec si està imputat. Dóna igual que siguis innocent. Si estàs imputat, encara que sigui injust, has de dimitir, tal com has fet. Un bon barcelonista.
Tret que siguis laportista o madridista, es fàcil imaginar els programes especials de la caverna dedicats al President del Barça declarant a l'Audiència Nacional amb el jutge prevaricador soci del Madrid, "jaleados" pels laportistes. Descansa, Sandro. Tú i la teva família. I no et preocupis ... el temps va al teu favor. Ja es demostrarà la teva innocència ...



La seva pèrdua com a President no és greu. Si aquest no és el problema ...
El Barça està molt per sobre de qualsevol President ... i ell tampoc era cap crack. A més, la continuació de la seva Junta Directiva fins el 2016 (l'escòria culé que ja pensava en eleccions inmediates tampoc ha tingut el dia complet) fa que no es noti pràcticament res. Be, tret que el jutge prevaricador imputi fins i tot al Directiu que treballa amb les penyes. Ara ja no descarto res.

El que sí que em preocupa és el futur culé del Neymar ... No sé que és el que pot pensar aquest xaval en aquest moment. Menys mal que els socis l'estimem ... i em dona que encara l'estimarem més a partir d'ara i li demostrarem al Camp Nou.
Però em preocupa força. Em poso en el seu lloc, veient que els contractes relacionats amb ell (els verdaders i els falsos) corren per tot arreu i que el President que l'ha fitxat ha tingut que plegar "per ell" al cap de pocs mesos ... i ... "yo lo flipo", que diria aquell.

Un molt mal dia pel club. Un President ha tingut que dimitir sense que la majoria dels socis ho volguéssim i per coses decidides i pactades fora del Barça (i de Catalunya). Esperarem pacientment als culpables antidemocràtics a les urnes ...

cule1899

miércoles, 22 de enero de 2014

El Nou Camp Nou i la independència de Catalunya

Del Nou Camp Nou, projecte que es va presentar ahir, hi ha un tema important del que ningú encara en parla, però que tothom te present.

Es viable econòmicament la construcció d'un Nou Camp Nou 
si Catalunya esdevé un Estat independent a curt plaç?

Abans de contestar, anem primer a dir un tema que és inqüestionable.
Vist des d'un punt de vista exclusivament culé, la independència de Catalunya és un marron important a curt plaç. Tenir que buscar una altra Lliga (tot i que no és 100% segur, com a mínim, és recomanable), problemes amb els seus aficionats espanyols, possible marxa d'alguna de les seves figures, redefinició a la baixa d'alguns dels contractes que donen força ingressos, búsqueda de nous ingressos que tenen que ser importants i a curt plaç, etc.
Per això, fins i tot independentistes declarats com en Laporta o no declarats com en Rosell diuen de continuar a la Lliga espanyola ...

Però dóna igual el que diguin els Presidents, aficionats, i en aquest cas, els socis del Barça. La independència de Catalunya supera l'àmbit del Barça i la institució quedarà afectada per la nova situació, pensem el que pensem els socis del Barça i el "sumsum corda". Aquest és el motiu per el qual jo, que soc independentista, no veig important que el President del Barça ho tingui que ser obligatòriament. Obviament, no acceptaria que fos antiindependentista tampoc. El que ha de fer el President del Barça és treballar pel Barça ... tenint en compte el context on es mou i mourà el club, que és principalment català.




I els agradi o no (absolutament intrascendents les seves opinions en aquests temes, com ho són les del Fainé, per exemple, a títol individual), els dirigents del Barça han de preparar el Barça del futur davant la segura independència del poble català, que només te com a dubte en quin plaç i forma es farà.

I en aquest context, el que jo penso és que el Nou Camp Nou és més imprescindible de fer amb un Barça formant part d'una Catalunya independent. Perquè? Doncs molt senzill. Per compensar la caiguda d'ingressos que tindrà de l'apartat més important del club: els ingressos televisius. A grosso modo, dels 500 milions que te el Barça d'ingressos, en te 150 per l'apartat televisiu. No els perdria tots ni molts menys (seguiria jugant Champions i seguira jugant la Lliga i Copa, encara que fos la catalana), però es plausible pensar que en perdria, per exemple, un terç, uns 50 milions any.

I la única forma que te per recuperar aquesta caiguda sobtada és mitjançant dues vies:

1ª - Amistosos a un preu de 3 milions euros cadascun. Es el "caché" de l'actual Barça. Dins d'aquest import, estic contant la part de la transmissió televisiva del partit que es negociaria al millor postor. S'han de fer uns 15 amistosos any, que tampoc seria especialment complicat per dates amb una Lliga catalana (anem a suposar el pitjor cas ... si vas a una Lliga francesa, tot això ja no passa) d'uns 16 equips com a màxim i amb una Copa catalana que no tindria tantes rondes.
Però el tema amistosos és per sortir del pas durant uns primers anys. Aquest nombre i aquests ingressos no es podrien mantenir indefinidament en el temps.

Per el que tenim l'altra via:

2ª - Convertir el Nou Camp Nou en una veritable font d'ingressos extrafutbolístics, mitjançant la construcció d'hotel de Mega-luxe a l'espai Barça, venta del nom i cognom de l'Estadi, construcció de sales de convencions ocupades de dilluns a divendres en horari laboral, palcos VIPS que es vendrien a preus milionaris, organització de jornades per milionaris de tot el mon (a preu de milionari) amb participació de les estrelles del Barça, etc. No hem de perdre de vista que Barcelona és una de les ciutats més turístiques del mon i el Camp Nou un dels llocs de visita obligada.

Els que parlen de perquè fer un Nou Camp Nou si l'actual no s'omple ... no entenen que el Nou Camp Nou te com a objectiu principal aprofitar l'Estadi per nous e importantíssims ingressos i, de passada, acondicionar el Camp Nou. No la inversa. I (això es una opinió) estic convençut que la "pressa" actual està lligada amb la independència. Es a dir, sense ella, crec que en Rosell no plantejaria un projecte d'aquestes característiques.

El Nou Camp Nou seguirà tenint, com a mínim, un número de socis i abonats coincident amb la capacitat de l'Estadi. Encara que joguéssim la lliga del Barcelonès amb l'Europa. Que no vol dir que el Camp s'omplís de gent ... Un Barça en una situació económica complicada tindria el recolzament (com sempre) dels socis. I estic segur que els aficionats consumirien més que mai productes del Barça per ajudar el club.

Però no hi ha prou si vols un Barça competitiu a Europa. Necessites nous e importants ingressos per fer front a les lògiques caigudes televisives (altres apartats no els veig tan problemàtics). I el millor, vist des d'un punt de vist estratègic i sostingut en el temps, és el Nou Camp Nou. Un Estadi per 60 anys més ... i donant rendiment inmediat entre la diferència d'ingressos adicionals-despeses adicionals vistos anyalment.

Tot això, evidentment, mantenint l'actual estructura de club. Hi ha una altra sol.lució més senzilla: els de Qatar o similar comprant el Barça. Però si es pot evitar, millor ...

cule1899

PD: per cert ... en aquesta situació, sí que tindríem que vendre el Messi, que faria el seu últim gran servei al club.

martes, 21 de enero de 2014

El Nou Camp Nou

Doncs ja tenim data pel referèndum dels socis del Barça pel futur del Camp Nou. Serà el 5 ó 6 d'Abril d'aquest any, coincidint amb el Barça-Betis de Lliga.


El primer que s'ha de dir és que si això tira endavant (com tot sembla indicar) es garanteix la renovació com a President del Barça d'en Rosell i Junta pel periode 2016-2022. Fins i tot per sobre de mals resultats. Perquè? Molt senzill. Perque les obres de l'estadi i l'execució del pressupost d'uns 600 milions d'euros es faria entre Maig de 2017 i Febrer de 2021.
I no m'imagino al soci del Barça canviant de President en aquest moment tan important. En Rosell i el seu equip, mediocres en altres apartats, són la gent ideal per portar a la pràctica aixó. I els socis no estarem per aventures de nous Presidents ... Ja no dic tornar a posar de President al que va estafar directament 10 kilos del Barça. Fa por imaginar el que faria en Laporta amb 600 kilos ... o el que faria l'holandès que vol traspassar a Messi. Montaria 200 Fundacions per anar fent factures fins el 2036.

Com que en Rosell és llest, fa quadrar be les dates. Començar les obres just després de la reelecció i acabar-les dins del seu últim mandat, que acabaria en el 2022. A més, com és habitual en ell, amb un plantejament democràtic impecable posant el soci davant de tot: primer ha de passar el referèndum d'aquest any ... i després, ha de superar les pròpies votacions presidencials del 2016.
Alguns acabaran desquiciats. A mi em queda poc temps per aguantar al Xavi i al Martino ... A ells els hi queden 8 anys.

Sembla inicialment que el tema està ben quadrat a nivell de financiació.
Per una banda, tenim el tema de posar "cognom de patrocinador" a l'Estadi per una quantitat de 150 kilos, que es podrien ampliar fins a més de 300 si necessitéssim posar "nom de patrocinador" (que s'acabara fent).
Per altra banda, la possibilitat d'habilitar espais de valor afegit (palcos VIPS, sales de reunions, etc) ens porta a uns beneficis adicionals de 20 a 25 kilos any que ara no tenim amb l'actual estructura de l'Estadi.

A nivell particular, que no es canvii la ubicació de l'Estadi em sembla fenomenal, perquè jo hi vaig a peu. Els terrenys de l'UB també m'estava be. Ara be, quan vaig sentir les possibles opcions de marxar fora de BCN ...
I veient la maqueta inicial, sembla que tampoc es tocaran gaire els emplaçaments dels abonats actuals, màxim quan es sap que hi haurà més seients disponibles pels socis que encara no tenen abonament.
Suposo que hi haurà alguna pujada de l'abonament a partir del periode 2016-2022, però no crec que sigui gaire gran. Es preveu un augment del 20% per abonaments ... Tenint en compte que es passaran de 98000 a 105000 socis abonats ... sembla ser un augment real d'un 10%, a grosso modo. Assumible, tenint en compte que parlem a 3 anys vista i és pràcticament un IPC acumulat.

Però be. Aquests temes més concrets ja els anirem veient.
En qualsevol cas, fa be el Barça de buscar ingressos adicionals, tenint en compte que en aquest periode sortirem de la Lliga espanyola ... i es plausible que durant x temps tinguem que jugar la Lliga catalana, amb una disminució dels ingressos televisius actuals. Res de greu, perque el que es perdi per això ho guanyarem fent amistosos a Qatar & company amb les nombroses dates lliures que hi haurien ... fins que es faci una Lliga europea o anem a una lliga més gran com a convidats.

cule1899

sábado, 18 de enero de 2014

Catalonia Calling

Article de Juan Antonio Zarzalejos, ex-Director d'ABC. Normalment no donc cobertura aquí als que defenen l'antidemocràcia, encara que sigui de forma moderada com ho sol fer l'autor de l'article ... però el fet de ser una de les persones a les que s'ha enviat el llibre i el DVD de la campanya (veure enllaç) Catalonia Calling, em permet "matar dos pájaros de un tiro": veure l'opinió d'un dels que ha rebut el llibre, no precisament favorable a la llibertat de Catalonia ... i, sobretot, presentar aquí el que s'ha fet en aquesta fenomenal campanya.


ngels Espada Álvarez me envía, según me comunica en una carta suficientemente personalizada la directora de la revista Sàpiens, Claudia Pujol, un libro y un DVD. Lo hace “de modo desinteresado” y en el “marco de una campaña denominada Catalonia calling, impulsada por la revista de historia Sàpiens… con la colaboración de la Asamblea Nacional Catalana”. Según la señora Pujol, soy una de las 15.000 personas que recibo esta documentación que ha sido posible “gracias a las aportaciones económicas de unos 15.000 catalanes a través” de una web.



Y, tras este preámbulo, les confieso que, leído el libro y visto el contenido del DVD (imágenes del 11-S pasado con la cadena humana), no tengo otro remedio que reconocer que la Asamblea Nacional Catalana y todos los colaboradores -identificados por completo- autores de los textos, así como la revista Sàpiens, han logrado un producto de marketing que se acerca a la excelencia. No he leído texto ni escuchado y visto audio e imágenes sobre la cuestión que resulten más pedagógicos, accesibles, visualmente agradables, bien maquetados e ilustrados que estos de Catalonia calling. El mundo lo tiene que saber. Se trata de la acción persuasiva más completa para convencer a los que no dispongan de argumentos de contrario sobre la justicia intrínseca de la independencia para Cataluña conforme a una interpretación de la historia que avala su soberanía completa hasta la caída de Barcelona en la Guerra de Sucesión en 1714. 

No tengo otro remedio que reconocer que la Asamblea Nacional Catalana y todos los colaboradores autores de los textos, así como la revista Sàpiens, han logrado un producto de marketing que se acerca a la excelencia. Bajo el título de “La llamada de los catalanes”, Claudia Pujol, directora de la publicación, la presenta con un desparpajo carente de cualquier inhibición. “Cataluña es una nación con una identidad y unas instituciones ancestrales y durante sus 1.000 años de historia, en 700, hemos sido plenamente soberanos… y en los 300 restantes, el anhelo de libertad ha permanecido inalterable. Por tanto, el deseo de los catalanes de ser dueños de su propio destino no es una fijación surgida de la nada en el marco de una crisis económica, como desde algunos altavoces españoles se ha insistido en propagar”. Pujol considera que Cataluña ha llegado a un punto de inflexión en su historia que le conduce a un escenario “nuevo e irreversible” y, por ello, reclama ayuda para “poder construir, democrática y pacíficamente, su Estado propio en la Europa del siglo XXI. Porque los catalanes no podremos ser libres si no lo es el país al que pertenecemos. Porque el mundo será más libre con una Cataluña plenamente soberana”.

Y las páginas subsiguientes resultan, insisto, un ejemplo de marketing de gama alta. Se estructura en cuatro grandes apartados: Nación milenaria. Las aportaciones del pueblo catalán a lo largo de la historia, es el primero. Le sigue otro, muy amplio, sobre La Guerra de Sucesión. 1714: el conflicto que puso fin a la libertad de Cataluña. Continúa con Cataluña-España, 300 años de un entendimiento imposible y termina con Horizonte 2014. El futuro que quiere decidir el pueblo catalán. El objetivo buscado es el relato secesionista accesible -a veces simplista y en todo caso unilateral-. Las fotografías y gráficos, con mensajes potentes pero muchos de ellos tramposos, están bien editados y elegidos, con grandes tamaños y utilizando una paleta de color que hace de la publicación un recorrido de contrastes cromáticos, logrando que en cada capítulo la idea-fuerza independentista se alimente de argumentos y datos.

La campaña (Catalonia calling. El mundo lo tiene que saber) es buena para los intereses de los independentistas. El material que la soporta es de calidad (lo es hasta el papel y la edición del libro), el envío se ha efectuado de manera impecable (una caja de cartón que protege el volumen y el DVD), el tratamiento es amistoso y el relato -pese a contener gravísimas inexactitudes, algunas notorias falsedades y una visión histórica por completo discutible- evita exabruptos, más allá de las expresiones quejumbrosas (por ejemplo, la reiteración en el “expolio”, la “opresión” y similares). 

No debería pasar ya más tiempo sin que el Gobierno y los partidos nacionales articulen una política específica para salvar los valores constitucionales que, como el de la unidad y la soberanía, están siendo seriamente precarizados. Este tipo de iniciativas y campañas -que se dice son financiadas por un procedimiento de micromecenazgo digital- ponen sobre la mesa algunas reflexiones. La primera es que la Asamblea Nacional Catalana es vertebral en la estrategia secesionista, disponiendo de medios y recursos, materiales y personales, tanto para organizar dos Diadas multitudinarias -las de 2012 y 2013- como para condicionar decisiones políticas de la Generalitat y los partidos catalanes. La segunda reflexión conduce a conceder la razón a aquellos empresarios, intelectuales y personalidades públicas catalanas que subrayan cómo el independentismo se ha cuajado tanto política como socialmente en ámbitos no sólo institucionales sino también populares y que la tracción de este movimiento no la tienen sólo en sus manos los políticos ni las elites de Cataluña.

La tercera reflexión es inquietante: el secesionismo está ganando la batalla de la opinión pública en Cataluña porque se está volcando en las bolsas sociales no nacionalistas sin que los líderes y organizaciones arraigados en esos espectros electorales hayan sabido reaccionar. No hay que olvidar los buenos resultados de la iniciativa Súmate impulsada por ERC. Por último, ésta y otras campañas destacan que el Estado a través del Gobierno carece de una estrategia mínima para contrarrestar esta enorme labor de adoctrinamiento político, ideológico y documental que los independentistas han puesto en juego. O al menos, carece de una estrategia que no sea la del silencio y el quietismo, manifiestamente insuficiente.

No debería pasar ya más tiempo -especialmente después de lo visto el pasado jueves en el Parlamento de Cataluña- sin que el Gobierno y los partidos nacionales articulen una política específica para salvar los valores constitucionales que, como el de la unidad y la soberanía, están siendo seriamente precarizados. Dejar transcurrir el tiempo o esperar a que el secesionismo se neutralice a sí mismo por sus contradicciones internas y/o externas, carece de sentido alguno y sólo agravará las cosas.

Porque los independentistas catalanes -Catalonia calling- se han hecho con el discurso y están componiendo una storytelling con posibilidades de ganar más adeptos de lo que podríamos suponer. A medio plazo, hay que hacer España más atractiva de lo que es para los españoles de los cuatro puntos cardinales; pero a corto, hay que actuar políticamente con astucia y realismo. Nos estamos jugando la convivencia en unidad política de una de las más viejas naciones de Europa que es, precisamente, España. Y cada vez nos queda menos tiempo para rescatarnos a nosotros mismos del desastre de la centrifugación de la identidad compartida y del proyecto común." 

Hi ha dues coses que voldria comentar de l'article, perque em fan gràcia. Evidentment, res de discussions històriques (amb els "mesetarios" discutir d'història és una pèrdua absoluta de temps).

1ª - Em fa gràcia el "la presenta con un desparpajo carente de cualquier inhibición". Aquesta frase explica molt be com pensen els de Madrid (pels que no aneu molt per allà). Sí que és veritat que hi ha catalans acomplexats, porucs i/o amb mentalitat d'esclaus. Posem un 30% de gent amb mentalitat d'esclaus i un 15% de gent poruga. Però fins ara ells es pensaven que això era pràcticament tota la població catalana, tret de "4 radicales".
Es bo que vagin descobrint mica en mica que la majoria dels catalans ja som mentalment lliures. Els hi costa molt d'acceptar, com és normal, però ja van veient el que hi ha. I, sobretot, el que hi haurà. Cada vegada hi haurà gent menys poruga, sobretot, pensant en fills i nets. El tema Marina Geli és un bon exemple.

2ª - Em fa gràcia (encara més) allò que fins i tot he llegit aquí. Que tot això passa perque l'Estat no presenta una "alternativa atractiva". Però si aquesta gent, sense tancs, pistoles i amenaces, no saben que fer.
Però si l'alternativa atractiva, meravellosa, orgàsmica ... és perdre'ls de vista. Ep. Que no els hi desitjo cap mal. Ans al contrari. Millor que siguem bons veins, però cadascú a casa seva i decidint nosaltres mateixos quan i com ens volem veure.

cule1899

viernes, 17 de enero de 2014

La dignitat i la valentia

Ahir es va fer oficial el tràmit en el que es dóna la última oportunitat a Caspanya perque sigui un Estat democràtic. Se'ls hi demana oficialment que permetin una consulta democràtica. Evidentment, no servirà de res, perque Caspanya es Caspanya "por los siglos de los siglos. Amén". Però el tràmit s'ha de fer ... que aquests tios encara dirien que no se'ls hi ha demanat res oficialment.

(Que es pot esperar d'un Estat en el que es dona majoria absoluta als hereus del franquisme ... mireu l'enllaç Polítics d'Espanya fills de franquistes ... Es com si a Alemanya es donés majoria absoluta als hereus dels Nazis.)

El Parlament ho va votar per 2/3 parts.
2/3 parts, tant tenint en compte els que van votar SI o NO (87 SI, 43 NO) com tenint en compte que 90 diputats sobre 135 defensaven la consulta. Be, de fet n'hi havia més de diputats que volien votar SI, però van aplegar-se al que deia el partit per covardia.
Els 87 vots són els de CDC, UDC, ERC, ICV + 3 diputats del PSC que van trencar la disciplina del vot. Els 3 de la CUP es van abstenir perque deien que el tràmit no s'ha de fer. I els antidemocràtics del PPSOEC's van sumar 43 (quasi no arriben a 1/3 part).

Normalment no estic a favor dels que no fan cas al que diu el partit. Però és que el PSC, el partit on va passar tot el merder, es un flagrant incumplidor del seu propi programa electoral. Uns estafadors electorals en tota regla, que deien això al Novembre 2012 per guanyar vots "incauts":

"Nos comprometemos a promover las reformas necesarias a fin de que los ciudadanos y las ciudadanas de Catalunya puedan ejercer su derecho a decidir a través de un referéndum o consulta acordado en el marco de la legalidad”. 


Joan Ignasi Elena, Marina Geli i Núria Ventura, els 3 dignes

Els 3 SI del PSC és un acte molt valent, ja que està fet sota las amenaces d'expulsió del PSOE (aquests caspanyols de dretes i esquerres només saben que amenaçar quan veuen democràcia real a l'horitzó ... ho porten a l'ADN). Un PSOE que dóna llibertat de vot per la llei de l'avortament, però per això no. (Ara surt el Jordi Evole dient ... "Jijijijiji").

Quan va acabar la votació, la Marina Geli va dir:
"He votat que SI per poder dir a la meva filla i a molta gent que no els he traicionat"

I la seva filla, Carla Nieto, una actriu catalana, li respon:
"la vida és dels valents, molt orgullosa de la meva mare"


Valentia, Orgull, Dignitat ... Hi ha molts (inclou catalans) que ni buscant en el diccionari saben el que vol dir. Son els covards, sense orgull i sense dignitat. Els que toleren els antidemòcrates ...

Felicitats als tres valents (que aprofito per dir que no són sants de la meva devoció) i, en especial, a la Marina. Ja tens quelcom per explicar als teus nets en el futur ...

cule1899

PD: de passada. Un programa de la cadena neofeixista Interfachonomia es referia així parlant de la Marina Geli. I això que encara no havia votat ... A veure que diran ara ...



miércoles, 15 de enero de 2014

Les elits i la gent normal

Fa molts mesos que les elits catalanes –que són part de les elits espanyoles però sempre són sospitoses davant de Madrid de no ser-ne prou- estan en fora de joc. Ho vaig escriure el passat mes d’octubre. Des de llavors, han passat algunes coses. Diguem-ne quatre de rellevants:

Primera: Oriol Junqueras va reunir-se amb Isidre Fainé i, segons que expliquen bones fonts, va sortir-ne més content del que es pensava, potser perquè el president de La Caixa és més hàbil i més italià dialogant sobre la realitat política que els italians que coneix molt bé el líder d’ERC. Alerta: Junqueras és nou i molt inexpert trepitjant aquestes catifes i potser encara no acaba de captar les subtilitats dels silencis i les mitges paraules de qui està molt acostumat a aquest joc. Ens consta que el republicà, en aquestes excursions, va de la mà d’algunes persones que coneixen perfectament els ressorts d’aquest univers, però la llunyania entre Fainé i el cap de l’oposició és sideral. El president de La Caixa va adonar-se que Junqueras és un polític atípic i que, per tant, no pot aplicar-li la lògica que ha fet servir amb la resta de dirigents durant tants anys. A Artur Mas tampoc, òbviament, perquè el president de Catalunya posa per davant el compromís amb els electors, una coherència que justament no li perdonen les elits.

Segona: el president de la CEOE, Joan Rosell, va reconèixer públicament a mitjans de desembre i després de l’acord polític sobre la data i la pregunta de la consulta, que hi ha empresaris que havien virat cap al sobiranisme, una realitat que molts ja sabíem però que les elits barcelonines dels negocis i les finances no havien volgut verbalitzar fins llavors. Aquell dia, es va trencar un tabú. Per què? La meva hipòtesi és que Rosell feia una crida desesperada demanant ajuda a la Moncloa i al PP perquè Rajoy introduís alguna variació en la seva estratègia d’intentar derrotar el sobiranisme en una guerra de desgast i propaganda, sense admetre mai cap greuge dels que castiguen la societat catalana. Rosell no ha estat escoltat, per ara.

Tercera: el ministre d’Exteriors del Govern espanyol ha passat fa poc per Barcelona i, a preguntes d’algunes persones com la presidenta d’Òmnium Cultural, ha deixat claríssim que l’operació d’Estat que han previst passa per repetir que s’ha de dialogar i, a la vegada, negar sistemàticament la base real dels problemes econòmics, competencials i culturals de Catalunya. Tot això va recobert del discurs voluntarista sobre la recuperació econòmica, que els estrategs del PP calculen –erròniament- que servirà per rebaixar l’entusiasme del moviment sobiranista. Margallo és considerat el millor aliat de les elits catalanes al Gabinet de Rajoy, perquè es pensaven que podria convèncer el president espanyol de muntar una mena de tercera via de rebaixes que, ben embolicada, servís per trencar el món de CiU i les classes mitjanes més temoroses davant dels repetits auguris de cataclisme. Res de res.

Quarta: Isidre Faine, des de la residència de l’ambaixador espanyol a Washignton D.C., ha demanat als partits –la nit del passat dilluns- “un gran acord” sobre la qüestió catalana que ajudi a tirar endavant Espanya ara que l’economia torna a créixer. És la mateixa crida d’alerta feta al seu dia per Joan Rosell, però amb més autoritat i més influència. Les elits barcelonines han constatat que el Govern de Mas és el govern de la consulta i que no hi haurà marxa enrere en aquest sentit. Cal, doncs, alguna cosa semblant a una consulta, però sota el màxim control, pensen ells. De moment, Rajoy i el PP no volen sentir-ne parlar. Saben que el sobiranisme té moltes febleses però gaudeix d’una alta capacitat de mobilització. I saben que les polítiques populars no són altra cosa que una màquina diària de fabricar votants del doble sí.

Per cert, les elits –amb Fainé al capdavant- volien que el PSC s’abstingués en la votació de demà dijous al Parlament per demanar al Congrés el traspàs de la competència per convocar un referèndum, com preveu l’article 150.2 de la Constitució. Per què? Per evitar la ruptura accelerada del PSC, un factor que els preocupa de manera especial.

Conclusió: ara seria un gran moment perquè Duran Lleida rematés la jugada amb alguna intervenció especial que tingués l’aplaudiment dels pròcers més notables de Barcelona i fes solemne la demanda de socors davant del Govern espanyol. El cap de CiU al Congrés ja ho va fer fa mesos, en un to dramàtic. El líder democristià –que accepta la consulta- no va aconseguir frenar la voluntat d’Artur Mas però continua sent l’home de confiança de les elits barcelonines en el cor del que anomenen “la deriva sobiranista”. Per què serveix un home tan astut com Duran si no pot cuinar amb una mica de gràcia el que Rosell, Fainé i la resta volen per sortir d’aquest quadre? Grandesa i misèria de la política, que diria Jordi Pujol.

I la gent? La gent són clients, també. El votant de Mas i Junqueras i Herrera i Fernández i del PSC catalanista també és client. Entre la clientela dels negocis de les elits hi ha les classes mitjanes que –segons la retòrica de l’unionisme extremista- viuen en la ficció, el deliri, el rentat de cervell i un règim totalitari. Alerta amb els clients, no se’ls pot desairar. Fainé, que és deu vegades més llegit i més llest que els propagandistes de la unitat sagrada d’Espanya, sap perfectament que la gent que vol la independència no és idiota. I sap que ara toca afinar. Duran, que és un polític que té bones connexions arreu, també sap que aquesta vegada no servirà el que a Madrid en diuen “la componenda” o “el arreglo”. Les elits barcelonines tenen un gran problema: l’Estat que les empara –i diu estimar-les- no les escolta.

cule1899

domingo, 12 de enero de 2014

Factors clau de l'Atlético - Barça

1er - Afortunadament, vam jugar 10 contra 10. Nosaltres teniem a Xavi i ells tenien a Villa, el millor jugador del Barça. Contra altres equips europeus, això no passarà.

Oliver ...  Benji ... los magos del balón ... Benji ... Oliver

2on - Desafortunadament, vam perdre l'ocasió de jugar 11 contra 10.
Un Cesc - Busquets - Iniesta al mig de camp (el càncer segueix donant ordres que això no es pugui veure) durant 90 minuts probablement hagués portar a guanyar el partit. Entre altres motius, perquè llavors Neymar o Messi (millor el primer pel tema físic) hagués pogut jugar 90 minuts.

3er - El trio de davanters Pedro - Cesc - Alexis (el Cholo Simeone encara riu quan va veure l'alineació) permet a l'Atlético, que surt els primers minuts a veure si fa un gol ràpid, descansar tota la primera part i aguantar tranquil.lament els 90 minuts a nivell físic. Sabien que aquesta davantera seria incapaç de fer un gol en un partit tancat.
I per això es prenen la primera part de descans i apreten a la segona.

4rt - Quan surt un encara lessionat Messi (està lessionat mentalment ... quan en Costa li dona el primer cop, desapareix del partit) i un Neymar amb pocs minuts, tenim al Barça sense Iniesta i al càncer desaparegut (as usual), perque aquest últim sí que no aguanta 90 minuts ni amb ritme baix. I el que passa és que l'Atlético pot apretar.

5è - El canvi de Sergi Roberto per Pedro en lloc del càncer és una cosa que encara no puc entendre. Be, puc entendre-ho en base que el càncer te que jugar els 90 minuts d'aquest partit. Sino, no ho entenc.

6è - Alves demostra, una vegada més, que ja no està per aquests partits. Crec que va fer la seva única centrada al final del partit. En canvi, les seves pujades esbojarrades i sense perill acaben la majoria de les vegades amb una pèrdua de pilota que provoca un contraatac pel rival. Amb un Ribery, un Cristiano o un Oscar riurem ...

7è - El pobre Cesc ha d'estar desesperat amb el càncer i el mindundi. O té que jugar d'eto'o o té que jugar de centrocampista, però sempre amb el puto càncer del collons per allí molestant a la zona de creació. Aguanta, Cesc, que et queda només aquesta temporada per aguantar això. Aguanta, please.

8è - El plantejament del mindundi és per anar a empatar a 0 i a veure si fem un golet. Un plantejament d'un E.L.X. de la vida. Una vergonya per un equip com el Barça.
Els seguidors del mindundi confonen tenir precaucions defensives amb plantejar els partits al 0-0 i a veure si sona la flauta ...

9è - Aquest és el plantejament que farà Martino als partits de Champions a camp contrari. I si cal, a casa (recordem el partit del Madrid a casa quan ens posem 1-0). S'ha de ser inútil per fer aquest plantejament amb Alves - Mascherano - Xavi continuament. Si vols fer aquest plantejament, cap d'aquests 3 jugadores et serveixen.

10è - Seguirem confiant que, quan arribi el moment decisiu, es pogui guanyar a pesar de Martino, Alves, Mascherano i Xavi gràcies a Messi i Neymar. Sincerament, cada vegada ho veig més difícil. Una cosa és ser el millor jugador de la història (+ el que serà el millor jugador del món després) i l'altra és que això sigui suficient per guanyar quan tens un inútil a la banqueta que fa equips que no porten la pilota al davant o, quan ho fan, amb una lentitud i desavantatge pels davanters esfaraidora.

cule1899

PD: els que diuen sempre que el Tata fa jugar al Xavi perque li mana el Rosell són els mateixos que diuen ahir que el Tata és valent per deixar Neymar, el fitxatge de Rosell, a la banqueta ...
I es queden tan tranquils ... Que perquè els hi dic tarats antirosellistes, diuen ...

viernes, 10 de enero de 2014

La injustícia i els favoritismes ...

Encara no m'en sé avenir. Encara estic al.lucinat amb les declaracions del mindundi que tenim a la banqueta exclusivament per l'enfermetat del gran Tito.

"El problema de la alineación del sábado lo tenía antes del partido ante el Elche. Tengo muchos jugadores buenos y lo más probable es que con alguno sea injusto". Asimismo, destacó el partido de Cesc Fàbregas, al afirmar que "fue el mejor futbolista en la cancha hoy, y el problema que tengo yo con él el sábado ya lo saben".

No, noi. El problema no el tens tú amb el Cesc. El problema el tenim els culés amb tú.
Jo puc entendre que tinguis un problema amb Alexis i, especialment, Pedro, que porten uns partits molt bons ... i veus que han de seure a la banqueta perque han tornat Messi i Neymar. Això ho puc entendre. Però dubtes amb en Cesc? Perquè? Perquè jugui un jugador acabadíssim i que, a sobre, no fot absolutament res?

Yo soy el estilo, estoy mejor que nunca ... y va colando. Jajajaja. Lamédmela, Xavilovers
Em semblen un escàndol aquestes declaracions del substitut interí per malaltia greu de l'entrenador. Un veritable escàndol. Alguns diuen ... Què és el que pretén Martino realment amb aquestes declaracions?
Doncs és ben senzill ... "Ponerse la venda antes de la herida". Sap que si fa jugar a Xavi en lloc de Cesc, no hi ha justificació futbolística possible. Ja no hi era en situacions normals, però ara, comparant l'estat de forma de l'un i altra, encara menys.
I el substitut de Tito per malaltia forçada el que fa és voler provocar "llàstima".
"Esto ... Lo difísil que es quitar de la cancha a jugadores que lo hasen muy bien, pero la estructura del equipo nesesita de un culogordo, digo, de una pausa para que el que está mejor que nunca pueda pasearse por el campo, digo, pueda jugar".
Covard. I els que insinuen que això és perquè el Presi ho mana ... B-A-B-A-U-S.

Avui he vist que hi ha els primers rumors (desgraciadament, seran falsos) que foten al càncer fora del Barça l'any que ve. Els collons renunciarà el Javier González Blanco a dos anys més de contracte, l'error més important que ha fet en Rosell durant el seu mandat. (Tot i que si no l'hagués renovat, llavors els antiRosellistes dirien que Rosell es carregava "l'estil" del club. Es veuen a venir d'una hora lluny).
Jugarà un any més com a miním i se li tindrà que pagar "enterito" l'últim any si s'en va, al igual que el González Blanco del Madrid.

Comparar a aquest tipus amb el Puyol és un insult pel Puyol.

Espero que podem guanyar a l'Atlètic de Madrid a pesar d'aquesta lepra. Tan fàcil que seria fer això ...



cule1899

PD: i prefereixo no tocar el tema Mascherano-Bartra. A veure si aquí recapacita el treballador temporal que tenim a la banqueta. Ho te més senzill, perque en Mascherano no és un egoista de merda com el "Viva España".

miércoles, 8 de enero de 2014

La societat catalana, dividida ... I?

Un dels "mantres" als que ens tenim que acostumar els independentistes durant aquest 2014 és el de "el independentismo divide y fractura la sociedad". Ai, collons ...
I a mi el que em te veritablement al.lucinat és la inferioritat mental d'alguns indepes, començant pels propis representants polítics ... de voler refutar-ho una vegada i una altra amb el "noooo, estu nu es siertu", "estu es mentire, oigue", etc.

Doncs clar que l'independentisme divideix als que són indepes i no ... al igual que l'espanyolisme també divideix als que ho són i no ho són. S'ha de ser bastant tòtil per caure en una trampa d'aquestes característiques. Coi.

Ser del Barça o del Madrid també divideix. Portar els fills a una escola pública o privada també divideix. Menjar carn o peix per la vigilia de Setmana Santa també divideix. I tantes i tantes coses ... Ja no diguem l'avortament. I???
Per això precisament es va intentar la democràcia, les votacions, el sufragi universal, etc. Perque, com que és impossible que un 100% de persones d'una societat estiguin d'acord amb un 100% de coses, doncs el mal menor és que estiguin d'acord, al menys, la majoria de persones que volen ser d'aquella societat.

El que ara divideix realment és la gent antidemocràtica que no deixa votar. Jo vaig tragar-me durant un temps que hi havia persones que volien votar NO, però anant a les urnes. Tant les actuacions del partits (els del NO no volen que es voti ... fins i tot al Por Si Cuela (PSC) se li ha caigut la careta) com les enquestes actuals (cada vegada més coincideixen les persones que volen votar amb el bloc sobiranista, prop del 70%) demostren que aquesta gent, en la realitat, no existeix o que són un mínim de gent.

Aquests són els que diuen que "la societat està fracturada". Que va, home ... El que passa és que cada dia estan més marginats en la seva minoria i, sobretot, la seva fastigosa postura antidemocràtica, que no és el mateix. I minoria real, que no mediàtica, perque és al.lucinant que un 30% tingui copats els grans mitjans d'aquests país, a excepció de TV3 i CatRadio (i perquè son públiques ...)..

El que volen és que la lògica discrepància (i més en un tema tan important com aquest) provoqui baralles, tanganes, violència, etc. A veure si així "oiga, mundo civilizado ... hay que llevar los tanques a Catalonia para el orden público". Previsibles, molt previsibles.
La millor recepta contra ells és no fer cas i dir: "ep, ja ens veurem el 9-N per la consulta o les plebiscitàries". Així no és discuteix ni res.

Com ja he dit bastantes vegades per aquí, els indepes tenim la feina d'intentar agrupar el quasi be 70% de catalans que volen un Estat ... dins del SISI. Un 50% llarg són ja indepes i un 20% curt són sobiranistes. Aquesta és la nostra feina ... parlar amb el 20% de la gent que vol un Estat.

El que pensin, facin, diguin el 30% restant d'antidemòcrates... per una orella ha d'entrar i per l'altra ha de sortir.                                         




cule1899

lunes, 6 de enero de 2014

Barça i E.L.X.

Ahir vam veure un bon partit de futbol. I per fer l'anàlisi del mateix, separarem per una banda al Barça i per l'altra a E.L.X., que no és el nostre rival (tot i que coincideixen les lletres), sino que parlem de El Lamentable Xavi

Parlant del Barça, la veritat és que pinta be. 

-Hem recuperat en Víctor Valdés (ahir inèdit)
-En Montoya sembla que ha agafat la forma (ha estat fluixet fins ara)
-En Bartra demostrant que tindria que ser el central titular, una vegada més
-En Jordi Alba torna a estar entre nosaltres (que li posin el video del primer gol a l'Alves perque aprengui com es centra des del lateral)
-El millor centrocampista ofensiu del mon, Cesc Fàbregas, donant una assistència de crack en el 2on gol. En porta 12, el màxim de la lliga, jugant fora del seu lloc ... El que no podia jugar de migcampista segons els que serveixen per portar maletes.
-l'Iniesta, un cop ha renovat, torna a ser l'Iniesta. (Els que sabem de futbol sabem diferenciar quan un jugador està en baixa forma i quan un jugador està acabat. Altres serveixen per portar maletes).
-En Pedro i Alexis, que han recuperat l'olfacte golejador
-En Neymar, que surt 10 minuts i provoca el desquiciament a la defensa rival ... La categoria d'aquest nano és espectacular.
-I com no ... el millor jugador de la història, a punt de tornar a sortir al terreny de joc.

Sí que pinta be, sí.

Però no. No pinta be. Seguim tenint el càncer absolut al mig camp. Un jugador intrascendent i acabat que aprofita el seu innegable passat per ser el Javier González Blanco del nostre club i la segura perdició amb rivals forts.
I, a sobre, aplaudit per tota la colla de rucs de l'Estadi, després d'oferir, una vegada més, un espectacle lamentable.

Ens centrarem en 3 aspectes de l'actuació d'ahir del càncer del club:

- En general, la intrascendència del seu joc. Qualsevol que vagi al Camp Nou i l'observi una mica, veurà que és un jugador que l'únic que fa és mantenir la pilota quan està sol en linea defensiva i treure-se-la ràpidament de sobre quan veu que algun rival s'avança. 
Un covard intrascendent que sempre dona la pilota al seu company ... perque, per si de cas, la perdi un altre. Espectacular la "jeta" amb la que ho fa a vegades.
Defensivament, és llastimós. Veure com recupera la posició amb aquell "trote cochinero" (cada vegada s'assembla més a un porc corrent ... amb aquell cul gros que li pesa sobremanera) és vergonyós.

- La falta dins l'àrea que pica ell. Amb el seu posat "la chuto yo, que soy el capitán". Fastigós de merda. Quina lacra. El tio menys indicat per treure aquella falta ... que xuta ... amb efecte i fluixeta !!!! Imbècil. Però on s'es vist tirar una falta així dins l'àrea petita??? Se li fot una gardela alta, sapastre ...

- El penal que tira i falla. Que el falli és el de menys. Tothom pot fallar un penal ... El que és de més és que torna a fer de "la chuto yo, que soy el capitán". Deixa-li tirar al Cesc, puto egoista, que és a qui li han fet el penal. Buitre de merda. Com que saps que el teu puto joc és una puta merda, has d'anar "rapinyant" coses per veure si tens algun número que valgui la pena.

I menys mal que ja t'havia canviat el mindundi covard que sempre t'està posant ... que, sino, ens quedem sense veure el golàs d'Alexis de falta, perque si haguessis estat al camp, segur que haguessis anat allà en plan "la chuto yo, que soy el capitán" ...

La rèmora, el càncer, la lepra del Barça. El Barça va be, però E.L.X. ens fotarà una vegada més, com els últims dos anys. I la gent aplaudint-lo ... B-A-B-A-U-S

Ja pots dir el que vulguis ... Jo seguiré jugant i els babaus m'aplaudiran

 cule1899

viernes, 3 de enero de 2014

2014, l'any que viurem perillosament ...

Doncs ja estem al 2014. Un any on passaran moltes i moltes coses.

A nivell culé, veurem com torna realment el millor jugador de la història a nivell físic. El seu 2013 ha estat molt complicat per les lesions i esperem les deixi enrera, ja que el necessitem en la seva millor versió per la Champions.
I també serà l'any on els socis ... repeteixo, els socis ... decidiran que és el que s'ha de fer amb el Camp Nou. Es farà un referèndum específic del tema cap el mes de Juny. Espero que no sigui inconstitucional ...

Però on tenim de veritat el tema important és a nivell català. De fet, veig tant i tant petit el tema del futbol en aquest moment. Em sembla tan insignificant ... Cada vegada em costa més seguir amb il.lusió el dia a dia del Barça. Si a sobre aquest dia a dia és veure tota una sèrie de gent repetint el "Rosell, dimissió" ... la mandra ja és infinita.
Ja només em queda la Champions com a focus de veritable interès i en Leo com a focus de veritable il.lusió. Com sempre, "in Messi we trust".

A nivell català, aquest és l'any. Es l'any que viurem perillosament e intensament. Hi ha massa coses que passaran o poden passar ... un cop comprobada la falta de veritable cultura democràtica de la societat espanyola.

-Un tricentenari molt reivindicatiu
-Una consulta per la independència que es voldrà prohibir (i ja veurem de quina forma ... és una de les grans incògnites)
-Un 11S que serà espectacular. Let us vote probablement serà el seu lema.
-La necessària insubmissió per no aplicar la llei neofeixista d'educació espanyola
-Les primeres insubmissions fiscals un cop enllestides les bases de funcionament de l'Agència Tributaria Catalana
-La veritable internacionalització del nostre procés, un cop tenim el vist-i-plau d'Israel
-El pla B de les eleccions plebiscitàries si, finalment, es prohibeix la consulta
-Les sortides que tindrem que fer al carrer per les prohibicions del neofeixisme espanyol
-I tantes i tantes altres coses més

Ja les anirem veient  ...



cule1899

PD: per començar 2014, un bon video de l'ANC ... Signa un vot per la independència