lunes, 31 de marzo de 2014

Barça-Atlético. Anada Champions

Torna la gran competició, la Champions. Amb el millor equip que ens podia tocar dels que quedaven, l'Atlético de Madrid. Això no vol dir que sigui un rival fàcil o que no et pugui eliminar si fas un mal partit, però vistos els 7 equips restants de la competició, el menys fort de tots.

Perquè es l'equip que prefereixo? ... Per varis motius ...

1er - Es un equip amb pocs jugadors "titulars" i porta una "tralla" de partits molt important. Els ha jugat tots: Supercopa, Copa, Lliga, Champions, etc.
I, a curt plaç, jornada intersemanal el dimecres, partit dur e intens a Bilbao, ara dues setmanes seguides amb nosaltres, enmig un Villarreal sempre incòmode ...
Ho acabaran notant en algun moment dels dos partits amb un Barça que ha fet moltes rotacions, que ha tingut partits menys intensos ... i que els farà còrrer molt i molt durant 180 minuts, en especial els 90 de casa.

2on - Es un equip que no te experiència internacional a aquestes alçades. I això es pot notar molt. Vaig veure el seu partit de tornada amb el Milan. I quan el Milan empata a 1, l'Atlético desapareix fins l'afortunat 2-1 que fan abans de la mitja part. De fet, Kaka falla un 1-2 claríssim abans. I això els hi va fer el Milan actual ... Si tenen 20 minuts "tontos", es poden descomposar. Es el que els hi va passar amb el Madrid a la Copa del Rey ... i si tenen 20 minuts tontos amb un Messi on fire ...

3er - Si mires qui et pot fer gols a l'Atlético de Madrid, et surt bàsicament en Diego Costa (un crack, per cert). I la gran majoria d'aquests gols venen sempre per contraatac. Lligant be en Diego Costa i, sobretot, no perdent pilotes al mig de camp (espero que juguin els del City), desactives bastant a aquest equip.
Per lligar Costa, Pique (per alçada) i Masche (per velocitat) poden anar molt be.
Per no perdre pilotes, la presència de Xavi, Busquets, Cesc e Iniesta és la ideal.

4rt - Arbitratge internacional. Normalment, menys permissius que els arbitratges espanyols amb les patades continuades. Per posar un exemple, el que van poder fer els pericos aquest dissabte és molt més difícil de fer a Europa. I un arbitratge teòricament menys permissiu (s'ha de comprobar, és clar, però a priori ...) va molt en contra dels interessos de l'Atlético de Madrid.




L'anada és el partit on es decidirà l'eliminatòria. Per dir-ho resumit, si el Barça manté demà a 0 la porteria, quasi be segur que passa. Perque obliga a l'Atlético a sortir a marcar al partit de tornada ... I el mindundi que tenim a la banqueta, una altra cosa no, però plantejar partits d'equip petit perque no et marquin, en té la ma trencada. I amb resultat a favor, encara més ...
Així que espero un partit amb molt control, on si es marca ràpid millor, però en el que no te que haver-hi pressa.

Com a perill del partit de demà, apart de les possibles contres ... com sempre, jugades a pilota parada. El gran mal endèmic del nostre equip, amb el que tenim que conviure.

Però be ... Tenim a Messi on fire.

cule1899

viernes, 28 de marzo de 2014

Formes de trencar la legalitat

Ja tenim la 1ª acció (de les moltes que vindran a partir d'ara) del Tribunal de Amigos del PPSOE on ens diuen que Catalunya no és un subjecte polític i sobirà.
No entenen res. No entenen que és un tema de concepte. Ens importa una merda el seu "fallo" (bon nom, per cert, per certes sentències judicials) sobre el tema. Si tú dius que ets sobirà, no t'importa gens que algú altre et digui que no ho ets.
Es com quan diuen que no som una nació ... Com dirien ells, "por mi, como si se la machacan con dos piedras". Nosaltres sabem que som una nació, sabem que son sobirans (be, els catalans amb mentalitat d'esclaus no ho són, però són minoria) i sabem que volem ser un Estat en el futur.

La veritable importància del "fallo" és que ja va quedant menys per comprobar empíricament que la única forma en la que la soberania del poble català es pot expressar realment ... es contra la soberania del poble espanyol (absolutament sobirà de tot el que passi fora de Catalunya). I tindrem que trencar la legalitat espanyola per tenir a una legalitat sobirana catalana. No hi ha altra opció.
A la fi i al cap, tot és bàsicament un problema de soberanies ... Per això els "fadaralistes" van tant a la baixa com opció política en aquests moments. No han entès res ...

I el debat que tenim a partir d'ara la majoria dels catalans és ... de quina forma ho fem


Bàsicament, hi ha dues opcions:

1ª - Trencament gradual de la legalitat espanyola mitjançant actes puntuals, però importants, fins el Trencament final via DUI. Per exemple, la consulta del 9N, que es farà en base a la legalitat catalana, però no la legalitat espanyola. Per exemple, la no aplicació de la LOMCE, no aplicació feta sota la legalitat catalana. I d'altres exemples que podria posar, però crec que amb aquests dos, ja n'hi ha prou.

2ª - Trencament total de la legalitat espanyola mitjançant un sol acte: la DUI. Es a dir ... Respectar la legalitat espanyola fins a les últimes conseqüències mentre formem part de l'Estat espanyol, fent lo de "feta la llei, feta la trampa". No fer la consulta del 9N (substituïda per les eleccions autonòmiques), aplicar la 3ª hora que demana la LOMCE (la classe de gimnàs o de natació podria ser una bona forma), etc. ... i fer un sol acte il.legal: la declaració unilateral de independència. La famosa DUI.

Jo soc ferm partidari de la 2ª opció, amb una sola excepció: la convocatòria oficial de la consulta del 9N i portar-la a terme amb totes les conseqüències. Ja vindran a treure les urnes els del ADN neofeixista, si volen ... 

Faré un resum dels motius ...

A - Es la que faria augmentar la indignació de la gent no convençuda. Ja som un 60% i seria més fàcil arribar als desitjables (no imprescindibles) 2/3 del poble català.
B - Es la més segura per evitar suspensions de l'Autonomia, etc. Sense Parlament, molt més complicat fer una DUI final.
C - Es la que possibilitaria un millor reconeixement internacional, ja que es demostraria que no hem tingut més opció que fer la DUI:
D - Ens dóna més temps per la preparació "secreta": pactes internacionals, fons per la liquiditat inicial de l'Estat català per fer front a un 1er any complicat, estructures d'Estat mínimes, garantia de subministrament de llum, aigua i gas, etc.

Tot i reconèixer que això te un gran inconvenient: que una actuació així costa d'explicar als independentistes, que podrien arribar a creure que, en realitat, s'està fent marxa enrera en el procés o que s'ha aturat.

cule1899

lunes, 24 de marzo de 2014

Gràcies, Leo, per estar amb nosaltres

El partit d'ahir confirma (una vegada més) el triangle de les Bermudes que formen Alves, Mascherano i Xavi pels partits grans, agreujat pel lamentable estat de forma de Neymar, descentrat per culpa de l'escòria culé que pacta amb Manos Limpias.

Però quan l'Iniesta (alguns tenen que aprendre a no confondre quan un jugador està fora de forma o està acabat) i, en especial, el nostre Déu es posen a jugar ... es minimitzen les importants problemàtiques anteriors.

La veritat és que jo no estic especialment content pel triomf d'ahir. La lliga espanyola, que forma part de l'Estat espanyol, em sembla una lliga adeqüada per l'Estat adeqüat ... i és una competició podrida per la qual no val la pena tenir ni decepcions ni al.legries (parlo pels que no som culés espanyolistes, és clar).
I ja se m'en fot el que passi dins d'ella mentre els 3 primers segueixin anant directament a la Champions. L'únic important i que està garantit.
Per altra banda, el resultat d'ahir tampoc canvia gaire cosa, tret d'una "falsa emoció". La lliga la guanyarà igualment el Madrid ... sigui "por lo civil o por lo criminal".

Però sí que estic molt content per dos temes:

1er - El resultat d'ahir demostra, una vegada més, el caràcter competitiu de l'equip, que fins i tot es sobreposa al triangle dels acabats i al mindundi de la banqueta. I dóna una gran dosi de confiança per l'importantíssim mes d'Abril que ha de venir.
En canvi, el Madrid demostra com sempre que, cada vegada que juga amb un equip amb cara i ulls (de moment, només Barça i Atléstico), no ha guanyat cap partit.
Si el Dortmund tingués els titulars, el Madrid estava eliminat. Ara, amb la quantitat de lesionats i sancionats dels alemanys, ho te millor el Madrid ... però com vaig dir el dia del sorteig ... a veure que passa al partit d'anada. Si el Dortmund arriba viu al partit de tornada amb Lewandovski ...

2on - Tormar a veure al gran Messi (i no ho dic només pels gols) és la millor notícia per aquest Abril. Feia quasi be un any que, per culpa de les lesions, no es veia la seva versió "extraterrestre".
I, a més, tornar a veure'l fent un petó a l'escut ... no te preu. Pel demés, Mastercard ...


Espero que puguis aconseguir la Champions amb nosaltres i el Mundial amb l'Argentina. Gràcies. Leo, per haver escollit jugar amb el Barça i, sobretot, seguir amb nosaltres ...

cule1899

PD: hi ha certes coses que no canvien en el temps.
3 gols al Madrid i petons a l'escut, 7 anys després.


miércoles, 19 de marzo de 2014

El temps tot ho aclareix ...

Tret que siguis un taliban Peplover, és a dir, gent abduïda que vol negar la realitat per fer "culte" al seu ídol, les últimes declaracions del traidor de Munich són la prova definitiva del que jo vinc dient per aquí des de fa temps.

Suposo que les entrevistes que aquí es negava a fer ... allà les fa perque el seu club, com és lògic, li obliga a fer-les com a empleat que és. Empleat d'alt nivell, però empleat. A vegades penso que hagués passat si Rosell li hagués fet fer entrevistes al traidor com a empleat que era del Barça o l'hagués obligat a vestir-se de sardanista per fer un anunci. Que haguessin dit els talibans, mare de Déu.


Però be. Anem a l'entrevista, on el traidor es contradiu a ell mateix. Es normal. Per molt intel.ligent que siguis, quan només fas que dir mentides, t'acaben agafant.

Diu el Oktoberfest:

" Ha habido momentos de mucha tristeza. Como si los focos, de repente, se hubieran apagado. Cuando el FC Barcelona, en 2012, cayó en semifinales de la Liga de Campeones contra el Chelsea fue uno de ellos. Éramos mucho mejores que nuestros rivales, pero concedimos un gol innecesario en la vuelta y antes que nos diéramos cuenta estábamos eliminados. Aquello supuso una gran derrota para mí. Me sentí como si no pudiera volver a levantar a mi equipo.
¿Y fue eso lo que provocó su salida del Barça?
Sí. Si ya no puedes motivar a tus jugadores, como entrenador, sabes que ha llegado el momento de marcharse"

Vaja. Els que no estem abduïts per aquest mentider hem tingut que aguantar durant 2 anys als amics de Manus Limpies dir (sense cap prova) que el seu ídol va marxar pel Rosell ... i ara resulta que va marxar perque no es portava be amb els jugadors.
Osti ... Ja ho podia haver dit abans, no? Ah, calla. Que llavors ningún l'obligava a fer entrevistes. Quina mala sort, tú.

A veure, traidor. Això no t'ho creus ni tu. No és cert que la teva brutal cagada com a entrenador (tàctica, no de motivació) que ens costa una Champions fos el motiu real de la teva marxa. Ja havies decidit marxar quasi be un any abans, com tú mateix reconeixes a l'entrevista.

"Y, entonces, ¿qué le he motivó a venir a al Bayern de Munich, un equipo que acababa de conseguir el triplete?
Guardiola: Mi primer contacto con el Bayern de Munich fue en la Audi Cup de 2011. Tomando un espresso en el VIP Lounge, estuve hablando con Karl-Heinz Rummenigge y con Uli Hoeness sobre mis planes de futuro. El éxito actual del Bayern no se podía prever en el aquel momento. Pero el reto para mí es sencillamente entrenar a un nuevo equipo y continuar los logros conseguidos por mi predecesor, Jupp Heynckes."

26.7.2011, el dia que vas traïr el club. El temps (quasi be) sempre em dona la raó.
Et vas arrastrar com un gos mentre estaves representant al Barça, cosa que els que som culés de veritat mai et perdonarem. I no menteixis, home: clar que tothom podia preveure que el Bayern, que havia arribat ja a varies finals de Champions, era un equip a punt d'explotar ... més tenint en compte els fitxatges que ja estaven previstos i el potencial econòmic que te. Et va fotre que el Heynckes fes el triplet, eh nano? 

Líder adeqüat per amics de Manus Limpies adeqüats. Està clar que comparteixen els mateixos principis. Falsedat, traició, egoïsme a qualsevol preu ...

cule1899

PD: això li passa per donar entrevistes ...

lunes, 17 de marzo de 2014

Dos apunts sobre Crimea

La veritat és que ja tenim prou feina els catalans amb el nostre tema com per posar-nos en temes aliens. Però faig una excepció amb el tema de Crimea per comentar 2 temes que, d'una manera indirecta, sí tenen a veure amb el nostre procés.

1ª - No te res a veure el tema de Crimea amb el tema català. I no només amb el temà català, sino que tampoc amb Escòcia, amb el Quebec ... ni amb Kossovo.
Perquè? Molt senzill ... Perquè Crimea no vol ser realment independent, sino que vol tornar a ser un Estat vinculat amb Rússia. No estem parlant d'un procés independentista, sino realment d'un procés dependentista.
No vull entrar en la forma concreta legal en la que ho farà, sino en l'essència del que passa: els que van votar ahir volen tornar a ser russos. I Rússia vol que ho tornin a ser.

Per fer un paral.lelisme amb Catalunya, seria el següent: Catalonia ja és un Estat independent (fins i tot un Estat propi serviria per l'exemple) ... i, passat un temps i pels motius que fossin, una gran majoria de catalans voldrien tornar a ser espanyols.
I Espanya hi estaria d'acord (aquí si és imprescindible la opinió de l'altra banda).

Això es criticable, il.legal, etc.? ... No ho entenc.
El que és absolutament criticable és que, en aquest cas, hi hagués intimidació militar mentre es fa el referèndum. I una certa violència prèvia de la que no vull opinar perque no sé en quin context s'ha fet.
Però criticable preguntar a la gent el que vol ser en el futur? No ho entenc.

Aquí és on es decideixen les coses

2ª - El referèndum d'ahir diu que la gent vol ser russa. S'aprova amb un 82% de participació i un 96% a favor de la reunificació amb Rússia. No sé si hi ha hagut "pucherazo" ... però costa de creure amb aquests percentatges.
De fet, nosaltres no crec que arribem ni de conya a aquests percentatges conjunts de participació + SI a la independència tan clars i tan rotunds.

Tenint en compte que hi ha Papa Rússia al darrera amb el seu Gas i Petroli, ningú dubta que Crimea serà Rússia. I, una vegada més, es demostra que quan un poble vol una cosa, no hi ha legalitat que la pari. Criticable la forma com s'ha fet, però el fons ...

Hi ha una majoria aplastant de gent a Crimea que volen ser russos. Els russos volen que Crimea ho torni a ser (sembla no fa falta ni el referèndum). Senzill.
Per mi, l'únic que falta de veritat és tornar a repetir el referèndum de Crimea amb observadors internacionals per qualsevol dubte de "pucherazo"... Però clar, si aquests observadors no hi volen anar ... obligues a la gent "a tirar pel camí del mig".

Burke va dir: "hi ha un moment límit en el que la paciència deixa de ser una virtut".
I jo afegeixo ... Alguns pensen que la paciència dels pobles és infinita.
En Mas mateix ahir ja va dir (no és la 1ª vegada, però en el context actual agafa una importància significativa) que no descarta la DUI post referèndum o plebiscitàries.
Je. No només no és que no es pogui descartar; és que és la única via final possible ...

cule1899

jueves, 13 de marzo de 2014

A quarts de final ...

Ahir es va aconseguir l'objectiu principal: passar a Quarts de Final de la Champions ...
La forma de fer-ho, lamentable i d'equip petit. Lògic tenint en compte l'entrenador i el càncer del mig del camp. Ahir mateix, aquest últim va tornar a fer una "exhibició":
- quan es te que donar "pausa" al partit, el tio desaparegut i quan li venia la pilota ... "uy, me la trec ràpid de sobre, que se la jugui un altre".
- quan es tenia que fer alguna jugada ràpida ... "dádmela a mi, que yo lo paro todo".
Va haver-hi una jugada a la 1ª part amb tocs àgils i ràpids ... quan li arriba, es para tot.

El partit, com ja he dit, d'equip molt petit. "Tos p'atrás y patadón palante" (sempre i quan no li vagi la pilota al càncer, que llavors és "to's p'atrás y pasecito horizontal"), dissimulat en una falsa possessió que simplement és defenssiva. Però és el que hi ha.
I en partits com el d'ahir, el més intel.ligent. Així evitem que ens facin gols al contraatac que ens eliminin quan anem guanyant, com va passar, per exemple, amb el 2-1 del Chelsea al Camp Nou quan ens entrenava el traidor de Munich.

I, curiosament, i tal com ja vaig dir a l'últim article ... aquesta manera de jugar és la que ens pot donar més opcions per guanyar la Champions. D'una manera tipus Chelsea (potser no tan exagerat ... o sí, perque els que no veiem els partits per la tele observàvem com ahir el Barça va estar molts moments amb els 11 jugadors dins el seu camp, dels quals 9 molt endarrerits entre l'àrea i la frontal de l'àrea). però millorada ... perquè al davant tenim el millor jugador de tots els temps que, com es va veure ahir, a la Champions sí que estarà "enxufat".

El que te de bo aquest sistema mourinhista amb el que juga Martino (és curiós que els Tataístes siguin odiadors de Mou, quan el primer és una mala còpia del segon a nivell de joc) és que els altres equips queden desactivats. El City és un equip molt perillós i en 180 minuts només ha pogut fer una mica de perill per alt en còrners i faltes ...
Un gol intrascendent al final del 180 minuts, produït per la relaxació blaugrana del moment en el que es veu l'eliminatòria decidida.

No veig cap equip superior al City a nivell de perillositat dels que queden, tret del Bayern ... i sempre i quan aquestos tinguin la seva millor versió, que precisament és difícil de veure amb equips amb mentalitat defensiva com els equips d'en Mou i del Martino. De fet, a vegades crec que tots els partits complicats de la temporada del Barça han estat com un entrenament pel dia (Final) o dies (eliminatòries) que tinguem que jugar amb el Bayern. Com el que feia Mou amb nosaltres.

Això sí .... Al igual que amb el Mou, el Tata (i nosaltres) hem de tenir en compte una cosa: si marca primer el Barça a qualsevol eliminatòria, és previsible que la passem (segur si, a sobre, en Messi està on fire). Si marquen primer els rivals, doncs ho tenim magre, fins i tot amb Messi on fire ...



Així que, Martino, a seguir en quarts i a semifinals ben tancadets al darrera perque no ens facin un gol primer, clau de les eliminatòries. Jo t'ho perdonaré. No en saps més.
I quan arribi final de temporada, gràcies per venir d'interí per la malaltia d'en Tito, però ves-te'n a un altre lloc perque des de Serra Ferrer que no veia un entrenador tan mediocre a la banqueta del Barça.

cule1899

PD: a la Lliga, fes el que vulguis

lunes, 10 de marzo de 2014

La Champions és un altre tema ...

Els que sabem una mica de futbol-Barça (principalment, perque portem anys veient els partits en el camp i no en una TV) ja teniem clar el que podia passar aquesta temporada. No és casualitat que les dues persones del blog que van a veure els partits cada 15 dies al Camp Nou eren les que tenien més dubtes amb Martino i, en canvi, la pràctica totalitat de culés que veuen els partits pel Sopcast de torn eren "Tataístes" ...

Ahir vaig donar una ullada a diferents blogs culés coneguts (feia temps que no els veia), plens de culés caspanyols antirosellistes. Fan riure. Ara ho volen cremar tot perque els hi sap greu perdre la Lliga (els mateixos que deien que la Lliga del Tito no tenia valor) de la seva "Españaaaa camisaaa blancaaaa de mi esperanzaaaaa" ...
Una altra avantatge de ser indepes. La Lliga no ens preocupa gaire. De fet, alguns voldríem marxar, fins i tot, a una Lliga catalana amb menys interès, però més neta.

Em va fer gràcia un tema en especial d'aquests blogs. Volen que montem "un pollo" el dimecres a la Champions ... Osti. Només faltaria això. Que la Lliga caspanyola m'hagi d'amargar els pocs moments, però intensos, on puc disfrutar del meu equip.
No crec que els rebem amb gaire aplaudiments el dimecres, fins i tot amb algun xiulet inicial, però quan començi el partit ... estem jugant la competició important.

A més, els que sabem de futbol-Barça sabem diferenciar entre la Lliga i la Champions a nivell futbolístic. Que no hi hagi possibilitats a la Lliga amb el mindundi + Xavi no vol dir que no hi siguin a la Champions. Es molt difícil, però no impossible.
Només s'ha de saber analitzar una mica l'equip en funció de les competicions ...

- La Lliga era una competició impossible pel Barça perque tenim un mindundi d'entrenador que no sap plantejar partits en camp contrari per guanyar-los + tenim un càncer que diu partit rera partit fora de casa que no es pot jugar en patatals, però demana la seva titularitat en aquests camps.
Osasuna, Llevant, Valladolid ... camps on el Barça s'ha deixat 7 punts. 1, 2, 3, 4, 5, 6 i 7. Es pot entendre perdre a Bilbao i Anoeta, però no guanyar en 3 camps d'equips que lluiten pel descens és imperdonable. Fins i tot es pot entendre una enssopegada puntual ... però 3?. I al camp del Getafe, perque Pedro va fer 3 gols en 8 minuts, que si no ...

La Directiva te la culpa que un equip amb Iniesta, Cesc, Messi, Alba i Neymar, entre d'altres, faci un sol gol (i de còrner d'un defensa en el camp del Lllevant) i no sàpiga guanyar aquests 3 partits? Va, home, va. Una mica més tontos i neixeu del Madrid.
La clara culpa d'això és d'un inútil que vol jugar al contraatac, d'un tio que es nota que mai ha dirigit un equip que te la obligació de dominar i no en te ni idea de com fer-ho, especialment en camps petits ... i del seu "Sheriff".
El dia del Valladolid va ser impresionant veure com els jugadors del Valladolid li feien un "Sada" a Míster Césped. Es a dir, que porti la pilota el que no te capacitat per fer mal, el deixem sol i això ens permet marcar millor als que ens poden fer mal ...

Tots units fem "Césped"

- En canvi, la Champions és un altre tema. A la Champions no hi ha obligació de guanyar en camp contrari per passar l'eliminatòria. Es bo, però no imprescindible.
Això allibera a l'equip de l'obligació de guanyar aquests partits i juga més tranquil.
Fins i tot, al ser equips grans amb els que jugues, el mindundi sap que pot fer (sap que no el criticaran tant) plantejaments més defensius (jugant a perdre temps amb la pilota al mig del camp) i poder jugar al contraatac.
Així vem guanyar, de fet, al camp del City ... i el càncer sembla menys càncer.

De fet, el Barça no ha perdut cap dels partits grans que ha jugat aquesta temporada, entenent com a grans Milan, Atlético, Madrid i City.

I aquest plantejament d'equip petit que fa un entrenador petit ... curiosament és el millor plantejament per fer, per exemple, a un Chelsea o a un Madrid. Fins i tot a un Bayern, però aquests, quan més lluny ens els poguem trobar, millor. No dic que els guanyarem segur, sino que dic que aquest plantejament patètic al camp d'un Valladolid o Llevant ... és un plantejament més lògic amb equips potents i en eliminatòries.
Es el plantejament Mourinho dissimulat ...

A veure si tenim sort i en Martino ens fa un Heynckes. Patètic a la Lliga, però guanyador de la Champions. Mentre siguem vius a la gran competició, hi haurà esperança.

cule1899

martes, 4 de marzo de 2014

Les "odioses" comparatives

Puyol porta tota una vida al Barça
Xavi, també

Puyol ha format part tant del Gaspartisme com del millor equip de la història
Xavi, també

Puyol tenia un contracte que acabava el 2014 i en Rosell el va renovar fins el 2016
Xavi, també

Fins aquí les similituds. Ara anem a veure les diferències

Puyol posa el Barça per damunt dels seus interessos
Xavi posa els seus interessos per damunt del Barça

Puyol no ha demanat la seva titularitat si veu que no està be
Xavi és un càncer que demana la titularitat encara que no s'aguanti els pets

Puyol no s'aprofita del contracte que te fins el 2016.
Xavi sí s'aprofita, com a aprofitat que és

Puyol és admirable fora dels terrenys de joc. Passarà a la història per no recollir una Champions per fer un homenatge a un company malalt.
Xavi és una merda de tio egoista fora dels terrenys de joc..

I, per últim, Puyol és mereix una foto, un homenatge, etc. pel seu final.
Xavi, no.

El nostre capità amb la nostra senyera ... Fins sempre, Puyi

cule1899