lunes, 26 de mayo de 2014

Eleccions ... amb conclusions?

Ahir es van cel.lebrar les eleccions europees. Vist des d'un punt de vista sobiranista, l'únic que a mi m'interessa, es poden treure gaire conclusions?

Doncs la resposta és que ... pse. Sí, però no. No, però sí. Una diferència de 23 punts de participació de les últimes catalanes (47 vs 70) són molts punts.
I és difícil treure conclusions clares dels motius, tot i que aquí en diré alguns ...

Per començar, anem al tema bàsic. Unes eleccions europees són unes eleccions europees, que serveixen pel que serveixen. Per escollir uns diputats que no pinten gaire cosa a Europa. No parlo només dels catalans que voten en clau sobiranista, sino que també penso en els catalans dependentistes. I això fa pensar en la utilitat del teu vot.
I per això una abstenció tant alta.

Per continuar, aquest tipus d'eleccions serveixen per enviar missatges de protesta.
El tema Podemos és ben clar. I ben clar es també el que li han enviat a en Mas:
"Trenca amb el calvo d'una punyetera vegada. Sino, ens passem a ERC. Tú mateix".
A mi m'ha passat pel cap fer-ho, per exemple.

Per acabar, comparar aquests resultats amb els de les europees de fa 5 anys és una rucada. Res del que està passant ara i pel que també es vota (en clau independentista o dependentista) es podia veure llavors.

Pel que he fet un tema "extrany": he agafat les eleccions catalanes del 2012, les que ja es van fer en plena moguda sobiranista, i comparo resultats entre aquelles eleccions i les d'ara ... fent el suposat (no és extrapolable al 100%, és clar, però és indicatiu) de que llavors haguessin votat un 47% de catalans i mantenint proporcions entre els principals partits ... excepte el factor CUP, que ara no s'ha presentat.

I els resultat és aquest:

 I les conclusions que es treuen són molt diferents de les que s'estan sentint avui per la comparativa amb fa 5 anys:

- El bloc sobiranista que s'ha presentat a les eleccions segueix pujant.  Amb canvi de cromos, però puja força en unes eleccions no gaire propícies. I dins del bloc, el que puja més és l'independentisme clar i el que baixa són les coalicions que proposen terceres vies mortes.

- El bloc dependentista va de caiguda brutal. El PSC, que ja havia caigut molt, no recupera i la seva presència territorial el torna ja un partit espanyolista, concentrat en la zona metropolitana de Barcelona. Les municipals de l'any que ve seran brutals per ells. I dels partits amb postures antidemocràtiques clares, no només s'ha estimbat el PP, sino que sembla que el nen Rivera ja va de baixa ... Una bona notícia.

El tema CUP i el tema PODEMOS queda fora d'aquest anàlisi. S'han presentat en els dos casos a una de les dues eleccions analitzades i, a sobre, diferents. Per a mi, la majoria dels CUPeros s'han abstingut en unes eleccions que ni els hi va ni els hi ve. I els de PODEMOS ha estat al revés: crec que han aconseguit que molts votants abstencionistes històrics d'esquerres els hagin votat.

A nivell espanyol, el resultat d'ahir afavoreix la consulta. Pujada importantísima dels demòcrates espanyols (IU y Podemos), que farà trontollar el PPSOE. El PSOE ja ha vist que, a diferència dels votants PPeros que comparteixen el neofeixisme anticatalà dels seus representats, als votants d'esquerres no els hi fa gaire gràcia el tema.

La pròxima convocatòria electoral ... ja va de debó. Sigui la consulta o les plebiscitàries. El temps dels "pixafredes" has finished.

cule1899

jueves, 22 de mayo de 2014

Benvingut, Lucho

Ahir vaig veure la roda de prensa inicial d'en Luis Enrique. Feia mesos que no veia una roda de prensa de l'entrenador del Barça, perque no m'interessava res del que podia dir l'inútil que teniem fins fa poc d'entrenador. Un mal son d'entrenador, que va venir exclusivament per una desgràcia personal, i que afortunadament, ja ha agafat l'avió i ha tornat a l'altra punta del món. Quin descans ...

Llàstima que no ho hagin fet també els seus "admiradors" (els Tataístes, els del "Ànims, Tata", etc.), tan inútils com ell a nivell futbolístic. Aquests encara els tenim aquí. No es pot tenir tot, sembla ser ...

I, la veritat, és que la primera roda prensa d'en Lucho em fa veure clar que tornaré a seguir les rodes de prensa de l'entrenador del Barça. Ja era hora !!! Les del Martino (admiradors ... de veritat no voleu agafar un avió i anar amb ell a prendre pel ... vull dir, a seguir la seva sapiència futbolística? Va ... ànims ... no tingueu vergonya ... lleveu-vos ben d'hora, ben d'hora i agafeu un avió d'anada ...) eren la cosa més espantosa del món. Fins i tot el gran Tito no era un lloc on transmetia gaire.




Missatge clar, directe i venint a fer realment l'evolució/revolució que necessita el Barça i que el puto càncer que tenim a l'equip porta 2 temporades retrassant per interessos particulars. I està clar que si la Directiva l'ha portat, es perque ho faci. Sino, haguessin portat algú més dòcil. Un Valverde, per exemple.

Males notícies pels Peplovers antirosellistes, veritables enemics del Barça. Es veu en el tema Messi. Primer, tota la temporada passada dient que al final el traspassarien. Ara que el renoven, que ho fan per putejar-lo i que el millor es que s'en vagi.
A cagar a la via, colla d'imbècils "amigus de Manus Limpies" ...

Tres grans temes de la roda de prensa d'ahir:

- Messi ... Recuperar la seva millor versió, sigui com sigui. Of course, no pot ser d'una altra manera. Em va agradar quan el Lucho va dir que li feia il.lusió entrenar al millor jugador del mon. Evidentment ...

- Cesc ... No va aclarir el seu futur. Si l'oferta de 55 milions d'euros per ell del Manchester United per ser el líder del seu centre del camp (alguns que tindrien que agafar avions d'anada diuen que no val pel centre del camp) tira endavant, són molts milions per un jugador al que el càncer de l'equip ha afectat d'una forma, per mi, quasi incurable pel Barça. Veurem que fa en Lucho.

- Càncer ... Va quedar clar que al càncer li dirà banqueta per partits importants, que sortirà de titular contra equips chichinabo (jugador chichinabo per equips chichinabo) i que estarà per fer pinya pels seus anys al Barça en plan "avi del Barça". Fins i tot pot cuidar-se de la gespa ... Si no ho accepta, que agafi una de les "moltes ofertes" que te. I a la puta calle ...

D'altres temes que va dir, em van agradar bàsicament dues coses ben diferents:

- Va dir que jugaria a l'atac, que és el veritable model del Barça, però sense collonades de possessió, sistema irrenunciable, etc ... és a dir, que jugarà més directe. La Yihad Xavista se li tirarà a sobre d'aquí 4 dies, però ell se'ls hi pixarà a sobre. Si cal, li farem un altre "andamio" per que els hi faci la "lluvia dorada". Ah, no ... que aquí ja te una grada per fer-ho.

- Quan li van preguntar pel traïdor de Munich, resposta política: que es porten be, admiració, títols, patatim, patatam, però incloent quelcom que només alguns vam veure la càrrega de profunditat que hi ha al darrera: "y nuestras mujeres también se llevan bien ... y eso ayuda". Jejejeje. Quin cabronet.

Benvingut, Lucho

cule1899

domingo, 18 de mayo de 2014

Adéu, inútil ...

Per fi s'ha acabat aguantar a l'incompetent que teníem a la banqueta, gran culpable d'haver perdut Lliga i Copa aquesta temporada. (Champions no és el principal responsable). A prendre pel cul, inútil i covard. Quina tranquil.litat perdre't de vista ...

Ahir va tornar a fer una "exhibició" tàctica: després de 6 partits contra l'Atlético, encara no ha après a treure la pilota jugada des del darrera i resulta que ara la vol treure amb aquell porter de discoteca que tenim a la porteria. Inútil.
I erre que erre amb el del plàtan centrant i centrant a ningú. Es que, a part de ser inútil, s'ha de ser imbècil. Ànims, Tata, li deien alguns. I prefereixo no comentar el que va fer amb Bartra ... que ara sembla que als neofeixistes els hi ha donat per controlar Internet, el mitjà que no controlen ...

Afortunadament, s'ha acabat. No el tindré que veure més ... Quina felicitat !!

Ahir la fortuna ens posa 1-0 amb un gol que ni el mateix Alexis sap per on va entrar, després de mitja hora on ni vam xutar a porteria. El més difícil s'havia fet. I a més, vam arribar amb aquell resultat al descans, el que et permetia replantejar amb canvis el que més convenia per la 2ª part de la Final, amb un 1-0 que valia i amb el rival amb els 2 millors jugadors lessionats i 2 canvis gastats ...
Perque era una Final, inútil, no un partit normal i corrent ...

Qualsevol entrenador (o aficionat al futbol) que sàpiga una mica de futbol (evidentment, no inclou els defensors d'aquest mindundi d'entrenador), pensa en aquells moments: com em pot fer un gol ara l'Atlètico de Madrid, sense Costa?
Doncs de 2 maneres. jugades puntuals o de mala sort apart i no controlables:

1 - Aprofitant la majoria de centrecampistes (4 vs 3) per robar pilotes perilloses i fer una jugada ràpida perque la defensa no està ben col.locada. El pal amb 1-0 ve així.
2 - Amb pilota parada, especialment de còrner. l'1-1 ve així.

Per el que jo donava per suposat que, amb l'1-0, faria dos canvis a la mitja part. Canvis que ja havia fet l'Atlético forçats, per el que no te'ls poden contrarrestar.

1 - Canvia a l'inútil del Pedro (quin final de temporada que ha fet ...) i posa en Xavi fent un 4-4-2 que t'iguala el mig de camp i et dona control de la pilota. A més, ajudes al Busquets, que ja es veia que estava fotut. Aquest inútil fot jugar al Xavi tota la temporada en els partits/moments que no ha de jugar ... i un dia/moment que te que jugar, un dia que realment pot ajudar l'equip ... no fa el canvi. O al menys, posa en Song per ajudar al mig del camp. Però el 4-4-2 era el que necessitàvem amb 1-0.
2 - Canvia en Mascherano i fes entrar en Bartra. Apart de ser un canvi just, era un canvi obligat. l'Atlético te molt de perill amb còrners ... i no es pot permetre un central de 1.70 en aquests moments.

I al contraatac per fer el 2-0. I si t'empaten, en Neymar com últim recurs.

Tothom ha vist el que va fer. Esperant al seu minut 60 per fer els canvis ... ja amb l'1-1. La inutilitat en el seu màxim nivell.

Adéu, inútil. Gràcies per regalar la Copa al Madrid permetent a l'Alves fer el que li sorti dels nassos i per regalar la Lliga a l'Atlético després que la fortuna t'enviés un 1-0.
¡¡Que malo que viniste!!



cule1899

viernes, 16 de mayo de 2014

Somriures i llàgrimes?

Estem davant del cap de setmana més important de l'any des d'un punt de vista culé.
Si estiguéssim a la Final de Champions, ho seria la setmana que ve, però la combinació de lesions claus en moments claus, un entrenador inepte a la banqueta i un càncer al mig del camp no ho ha fet possible.

Però com que no hi sóm, el 2on i 3er títol en importància pel club, la Lliga de Futbol i la Euroleague de Bàsket, són els que venen després ... i dona la casualitat que els partits claus que decideixen tots dos títols es juguen aquest cap de setmana.

L'estadística diu que el normal seria que guanyéssim en futbol o bàsket, un dels dos, i perdèssim en futbol o bàsket, un dels dos. Evidentment és possible que guanyem els dos (el que desitjaríem els culés) o que perdem els dos (el que no ens agradaria gens).

I és curiós el que penso ara sobre quin dels dos tindria més importància. Perque ens entenguem, que ens diguessin als culés que només podem guanyar un dels dos títols, però que a canvi podem escollir quin dels dos podem guanyar.

Fa un parell de mesos, hagués dit sens dubte que preferia la Euroleague de Basket. Bàsicament, perque per a mi es més important una Champions que una Lliga. I a més, en bàsket (a diferència del "balonmano") en tenim molt poques.
Però ara probablement escolliria la Lliga de futbol. I per un sol motiu: Tito Vilanova. Guanyar la lliga de la temporada en la que el nostre entrenador va tenir (a l'inici) que deixar la banqueta definitivament i després (al final) ens va deixar definitivament a tots els nivells ... seria un gran homenatge.

La lliga passada va ser la Lliga d'en Tito (la millor lliga de la història del Barça) i aquesta lliga tornaria a ser la Lliga del seu acomiadament ... Un últim homenatge.



Espero que els jugadors ho entenguin i demà s'hi deixin la pell.

Un cop dit això, com que ningú ens fa escollir i rennunciar, a veure si tenin la sort de guanyar els dos títols del cap de setmana ... Sabent que ja tenim dues Champions aquesta temporada (Futbol Sala i Hockey) i encara en quedarà una altra possible (la de "balonmano") d'aquí dues setmanes.

Està clar que estem davant del club més gran que ha existit, existeix i existirà mai.

cule1899

lunes, 12 de mayo de 2014

Són 5 dies ...

Al final ha estat possible. Una espècie de miracle fa que el Barça arribi amb opcions de guanyar la Lliga guanyant l'última jornada ... i que la seva victòria no li doni el títol al Madrid. Fa 2 jornades ningú podia creure les dues combinacions. I a sobre ho ha fet sense guanyar, amb dos empats.

Els que entenem de futbol ja sabiem que ahir, a Elx, tindríem un partit molt i molt complicat. Per molts motius:
- la dificultat per tornar a connectar-se a la lliga un cop ho has vist tot perdut
- l'ansietat per guanyar d'un equip al que li costa horrors guanyar fora de casa
- la sensació de ridícul si perds la Lliga al camp de l'Elx
- un equip amb força baixes clau en aquests moments que tornaven a ser claus
- els pseudoculés Peplovers (LTA 0-4) amics de Manos Limpias esperant ...
- un vestuari en el que molts jugadors ja saben que no continuaran l'any que ve
- un entrenador que ja te el seu cap a "mi Buenos Aires querido"

Massa coses per un esport que algú va definir molt be com "un estado de ánimo".

A més, el partit era contra un equip molt ben treballat, que es jugava el descens (tensionats al màxim), però al que l'empat li anava be (podien esperar al darrera).
Poder jugar al 0-0 a casa contra el Barça actual al que, a mes, li falten 4 titulars indiscutibles i claus (Valdés, Piqué, Alba i Neymar) i "con los estiletes" Pedro i Alexis, jugadors mediocres en partits amb espais tancats ... era ideal per l'Elx.

I a sobre, a mesura que anava avançant el partit, el Barça tampoc tenia clar quin resultat li valia: no li valia l'empat apriori, però l'empat de l'Atlético al final del seu partit feia el 0-0 un bon resultat. De fet, igual que guanyar. Igual quedar a 1 que a 3 punts.
Però clar, si marcava l'Atlético, perdies la lliga i llavors has de mirar de guanyar ... però clar, si per anar a per totes al final, ens marquen en una contra (va estar a punt de passar). perds un partit en el que t'anava be l'empat i llavors perds la lliga així ...
"Las risotadas" s'haguessin sentit des de 600 kilòmetres i els Peplovers (LTA 0-4) pseudoculés haguessin disfrutat com mai. Tot massa complicat ...

Finalment, objectiu assolit i un tema adicional: si el Madrid hagués guanyat ahir, el Barça quedava en un mal son per l'últim partit de lliga: si perdia o empatava, li donava la liga al Atlético i si guanyava, li donava al Madrid. Un lose-lose de manual.
Al menys, ara, gràcies al Madrid i al nou entrenador del Barça (ahir s'ho va guanyar), tenim un win-lose possible ... i sempre sense el Madrid. LTA també.

"Lo pasado, pasado está". Ens queda un últim partit molt especial, perque jo no recordo haver estat al Camp Nou jugant-me la lliga a l'última jornada amb el rival al camp, no a altres camps. Es com una Final dins la Lliga. Les 37 jornades no han servit per res, tret de donar l'empat favorable a l'Atlético.

Aquest any és el primer en molts anys que no he pogut veure el partit més important de la temporada al Camp Nou: les semifinals Champions. Estàvem eliminats. Curiosament, en veurem un d' importància molt similar que no estava previst. No per la importància de la competició (la Champions és la Champions), sino pel seu component decissiu i especial. Serà com una eliminatoria Champions en la que tens que guanyar perque l'empat o la derrota classifica l'equip rival. Com si haguessis fet un 0-0 a l'anada i saps que el 0-0 no es mantindrà en el partit ...

Un partit per disfrutar. Un partit en el que els socis sabrem estar (com sempre) a l'alçada de les circumstàncies abans i durant el partit. Un partit en el que sabem que som nosaltres. els habituals del Camp Nou, els que tindrem que fer guanyar el nostre equip el dissabte, perque estan entre deprimits anímicament i fosos físicament. Un partit que serveix per tancar una temporada desgraciada (en la que ens ha passat de tot) amb un molt bon gust de boca si guanyem.


El soci del Camp Nou, decisiu una vegada més ...

Fins i tot, ens permetria despedir d'una forma brillant a gent que ha estat història en el nostre club (el gran Puyi aixecant la Lliga, Valdés en el seu últim partit), a jugadors que marxen del club un cop han viscut els seus millors anys (Alves, Mascherano ... entre altres) i a un entrenador que no ha donat el nivell, però que per altres motius s'ha fet estimar a la seva manera. Es un "bon paio". Un mindundi, un mediocre tàcticament, però un "bon paio".

Són 5 dies per deixar l'equip tranquil. Són 5 dies per fer les paus amb ells. Són 5 dies per estar al costat d'ells. Després del partit ... ja sabem que s'han de fer moltes coses. Però durant 5 dies ... ara no toca.

cule1899

viernes, 9 de mayo de 2014

#estempreparats



Falten 6 mesos exactes per fer la consulta al poble català i saber que és el que volen ser (majoritàriament) en el futur: un Estat independent, un Estat confederal dins l'Estat espanyol o continuar sent una Comunitat Autònoma espanyola.

Molta gent diu que la consulta no es farà, però ja veurem.
Quan les enquestes diuen que 3/4 parts de la societat catalana volen que el poble català sigui consultat ... i quasi be un 90% diuen que s'ha de respectar el resultat sigui quin sigui ... és molt difícil actuar contra la consulta.
De fet, veient aquests percentatges, vol dir que, fins i tot, molts dels votants catalans de PPSOEC's estarien en contra d'una prohibició antidemocràtica.

Els antidemocràtics volen vendre fum dient que una consulta popular és il.legal porque no está en la Constitución. Quina imbecilitat d'argument. Per aquesta regla de tres, la preparació de la Constitució Espanyola era il.legal ... perque es feia sota lleis vigents que llavors que no preveien una Constitució en la que es parlés de nacionalidades, legalització de partits comunistes, etc.

El govern espanyol parla indistintament de referèndum o consulta perquè sap que pot vetar políticament un referèndum (ja ho ha fet perque depèn del Congreso), però només pot vetar jurídicament (i ja veurem, perque segons com es faci la llei ...) una consulta popular sense caràcter vinculant jurídic que depèn de l'Estatut i el Parlament.
I com que PPSOEC's al Parlament (i a la societat catalana) tenen la força que tenen ...

A més, el govern espanyol (i la majoria de la societat espanyola que ho permet amb el seu silenci) te el gran problema de com convènçer al mon civilitzat ...
Allà poden arribar a entendre els problemes que pugui posar l'estat espanyol per la independència, però es fan creus amb la postura antidemocràtica de no permetre votar. I encara fliparien més veient a la Guàrdia Civil empresonant Presidents i requisant urnes, única via real que els hi queda per impedir la consulta.

Els editorials dels diaris més prestigiosos del món dels últims dies ja tenen clara una cosa: el problema català no és un problema català. Es un problema espanyol, perque el problema està allà. Els antidemocràtics no són els catalans, sino que estan allà. I els que es manifesten per la llibertat del Sahara mentre aquí no diuen res també estan allà, siguin de dretes o (principalment) d'esquerres.


Que vagin fent, que el temps passa inexorablement. 6 mesos.
Que vagin mirant el Mundial i després poden marxar de vacances. Ja s'ho trobaran ...

cule1899

lunes, 5 de mayo de 2014

Que et vagi be a l'United

Arriba una altra vegada una oferta estratosfèrica per Cesc, a l'igual que l'estiu passat. Per molt que la Yihad Xavista insisteixi, hi ha jugadors que tenen ofertes any rera any i hi ha càncers pels quals fa segles no n'arriba ni una. Ni per 5 milions d'euros.

Jo de tu marxaria, Cesc. Vas venir aquí renunciant a una pasta gansa quan tenies ofertes per poder anar a l'equip del mon que volguessis. Fins i tot renunciant a una part del teu salari per facilitar el teu traspàs de l'Arsenal. I vas venir aquí perque en Tito (no l'inepte traïdor de Munich, que ja s'havia ofert com una meuca al Bayern) et va dir que series el substitut d'un Xavi que ja començava el seu decliu fa 3 temporades i que faria una evolució del Barça en base al teu lideratge al mig del camp.

El que no t'haguessis pogut pensar mai (ni jo) és que ens trobaríem a un puto egoista de merda que no voldria reconèixer de cap manera que el seu temps havia passat.
I això ja et va fer estar 2 temporades jugant a 25.000 llocs i amb un esquema que estava condemnat al fracàs si es mantenia en el temps.

Però be. Vas tenir paciència i aquest ja tenia que ser el teu any, amb un Tito ja recuperat que hagués fet que en Xavi fos el teu suplent. Però el Principito d'Astúries és com l'altre principito del Madrid. Les desgràcies dels demés sempre els afavoreixen ...
I la baixa definitiva d'en Tito va fer arribar un nou entrenador que, tot i que ho va provar al començament amb tu pels consells d'en Tito, va resultar un pelagats, un mindundi, un pocapena ... i al final ha fet seguir jugant (a pesar dels desastres evidents coincidint amb la seva titularitat) al personatge més nociu que te el club: el puto càncer dels collons, que encara diu que vol "passar pàgina" i que mirem la temporada que ve.

La oferta del United d'aquest estiu passat et va agafar amb el tema Tito molt recent. Suposo que vas entendre que no era el moment de marxar, tot i que "visto lo visto", ja tenies que haver-ho fet llavors. T'haguessis estalviat els xiulets dels imbècils que encara aplaudeixen en Xavi.

Una llàstima la doble desgràcia que hem tingut durant aquests dos últims anys:
el càncer d'en Tito + el càncer del Xavi. Sense aquestes desgràcies, tot hagués estat molt més fàcil i haguéssim pogut fer una transició sense problemes. Aquests dos càncers sumats no han fet possible poder veure un equip que hagués estat molt gran.

Ara ja és igual. La il.lusió que tenies quan vas venir (que jo compartia) ja s'ha acabat. Les coses, a la vida, tenen el seu moment i no són permanents. L'actuació durant aquests 3 anys del tumor maligne terrassenc ha estat tan brutal que no hi ha cura.

Ves-te'n a tornar a fer gran a l'United, Cesc. Tret que vingui un entrenador amb collons de veritat que faci un Ronaldinho amb Xavi, és a dir, que digui "aquest tio, fora de l'equip" des del primer dia, no siguis tonto i no et quedis aquí.
I no crec que ningú tingui nassos de fer-ho en aquest moment. Ni en Luis Enrique. Ojalà m'equivoqui, però no ho crec. Ves-te'n lluny del càncer que encara ens queda aquí.

Que et vagi be a l'United, Cesc.


cule1899

jueves, 1 de mayo de 2014

Reflexions finals sobre Bayern-Madrid

El dimarts es va veure que el traïdor de Munich és un inepte i que l'entrenador "de veritat" del millor equip de tots els temps era en Tito.
De fet, el partit és com si fos un reconeixement explícit d'en Pep cap en Tito ...
Com que no va poder ni presentar-se a Barcelona durant aquests dies pel fàstic que provocava a la familia, igual era el seu particular homenatge a distància. Ves a saber.

Tindran feina els talibans Peplovers de radios, teles e internet per justificar el que va passar. Ho intentaran de totes les maneres possibles ... però ho tenen molt difícil. Especialment amb la majoria de socis, als quals "no se'ns pot enganyar".

El partit del dimarts és un desastre de preparació tàctica i psicològica d'un equip.
Un desastre que confirma la gran cagada que ha fet el Bayern substituïnt un troç d'entrenador com Heynckes per un inepte que va de Divo com el traïdor de Munich.
Un equip que, no oblidem, fa un any era una "apisonadora" i que perd golejat com mai havia passat a la seva història davant d'un equip normalet.

Alguns ara, per intentar minimitzar la debacle, voldran cantar excel.lències d'un "majestuós" Madrid, quan el que jo he vist es un equip ben ordenat que simplement ha aprofitat les greus carències d'un inepte a la banqueta contrària.
Només fa falta fer un repàs mental dels gols clau de l'eliminatòria:

- Partit d'anada. Un contraatac en el que la banda esquerra atacant del Madrid troba una autopista i pot marcar en el que era la 1ª vegada que passava del mig del camp.
- Partit de tornada. El 0-1 i el 0-2 (el 0-3 i el 0-4 ja són anècdotes d'una eliminatòria decidida), a pilota parada. Osti tú ... El Barça te l'excusa de que pateix per alt perque els seus defenses son petits, però és que el traïdor de Munich ha fet un equip on pateixen per alt tios que són veritables "torres".


El Real humilla a Guardiola ... Cert. Amb Heynckes hagués estat impossible


Però ... joc del Madrid? Domini del Madrid? Ni un ... Ja ho havia dit alguna vegada en el seu moment, però ara ho repeteixo: el pas del temps farà veure que el que vam viure els culés durant 2008-2011 és irrepetible. Aquell domini per superioritat futbolística i control del joc (no per error del rival, tal com fan els Ancelottis, Mous i Simeones de torn) no es veurà mai més.

El Madrid pot guanyar la Champions (són megafavorits, tot i que han de jugar amb un equip que encara es tanca més que ells ... i sense Xabi Alonso perden el seu Busquets), però el glamour, la superioritat, el passar a la història ... no ho tenen. Fins i tot el Chelsea de Di Matteo pot guanyar una Champions puntual. O el mateix Atlético en un bon any en el que ho ha tingut tot de cara, al menys fins ara.

Això és el que ha portat a la perdició al Bayern. Volien passar a la història com el Barça 2008-2011. I aquell equip és irrepetible a la història del futbol. I, a sobre, igual que els talibans Peplovers, pensaven que la peça clau d'allò era l'inepte traïdor. Que burros ...

En aquell equip es van donar tota una sèrie de circumstàncies (els millors jugadors possibles en el seu lloc, una edat adeqüada, un 70-80% de jugadors de la pedrera titulars i amb el millor jugador de la història en els seus millors anys) que no tornarem a veure mai més.

De fet, el que més va fallar d'aquell equip, vist amb el temps, va ser precisament la banqueta ... perque quan penses que les 2 semifinals Champions que vam perdre anàvem 0-1 al camp de l'Inter a l'anada i l'inepte de la banqueta (+ puto volcán + puto Benquerença) va permetre 3 gols al contraatac ... i que amb un Chelsea amb 10 homes vam passar d'un 2-0 que ens classificava a un 2-2 ... t'en dones compte que haguéssim pogut guanyar 4 Champions seguides amb una certa tranquil.litat.

En qualsevol cas, per molt que bramin els Peplovers en el futur (ara estaran uns quants dies calladets, tant per la sodomització del dimarts com pel sentit del ridícul que deuen tenir ... "gràcies, Pep, per anar al Bayern per evitar que el Madrid guanyi la Champions", deien ... je), pels no abduïts pel que deixa amics amb càncer penjats a l'altre punta del món va ser un gran dia: un mite injust ha caigut i l'entrenador que vingui a can Barça ja no tindrà que ser comparat continuament amb ell.

Només farà falta dir: "al menys, aquest encara no ha fet el ridícul amb el Madrid tenint l'equip més potent d'Europa a les seves ordres".

S'ha fet justícia ...

cule1899

PD: gens interessat en la Final de la Copa del Rei que es juga a Lisboa el dia 24, la veritat ... La gràcia de la Champions és perdre de vista la caverna ... Probablement, ni miri el partit ...