domingo, 28 de septiembre de 2014

Moltes Gràcies, President !

Article d' Andreu Barnils ... Moltes Gràcies, President

'Jo estic en contra de les retallades, però en Mas ho està fent molt bé'. 'Jo no votaria mai un partit de dretes, però al president sí'. 'Jo no crec en els polítics, però veig que Mas no em falla'. 'Jo voto a ICV però Mas m'agrada'. Mira que arribem a posar excuses d'entrada. A justificar-nos. A allunyar-nos d'ell. Mira que ens costa dir-ho, i mira si és fàcil de fer-ho: moltes gràcies, president. Costa tant que hi tornarem: moltes, moltes gràcies president. Però moltes eh. Si pogués, i em deixessin, l'abraçaria. Tal qual ho dic: els que no el votem ens fa massa vergonya dir-ho, però Artur Mas ho està fent de perles. Brillant, el president. Això és així. I enlloc d'anar buscant excuses d'entrada a mi em resulta molt més útil explicar-me perquè li dono les gràcies al president.
Doncs perquè amb un altre no sé si hauríem arribat fins aquí. De fet, potser amb cap altre. Mira si és fort. Perquè (atenció!) es va presentar a unes eleccions amb la promesa de convocar una consulta, encara que tingués la negativa de l'estat, i ahir és el que va fer. Obeint els votants, desobeint l'estat. Molt i molt gran, el president. Perquè posa en perill la seva integritat física i perquè el deuen tenir espiat, vigilat, punxat, i cablejat per dalt i per baix. Perquè és transparent en el procés i cada pas que fa, l'explica, i molt sovint en anglès i francès. Moltes gràcies president per anar pel món i no fer el ridícul monolingüe. Perquè no ha cedit al xantatge que li fan a través de les portades i amenaces diàries. Perquè, ell també, s'enfronta a un estat poderós. Perquè a sobre, tot això, ho fa mentre el seu partit s'enfonsa. I més que s'enfonsarà després de l'aparició del vell ple de supèrbia de divendres.
Mas es pot trobar que ens ha ajudat a arribar a la independència per trobar-se amb una Catalunya on ERC mani d'entrada i una Barcelona amb Ada Colau d'alcaldessa i un capitalisme posat en qüestió i, amb sort, i molta intel·ligència, superat. Per mi, això, venint d'un alumne del Liceu Francès, i ferm partidari del capitalisme, és digne d'elogi. I no em serveix dir que és l'ANC que pressiona, que són Junqueras o les classes populars els que no deixarien fer altra cosa. No. Jo no comparteixo en absolut aquesta idea que ens presenta Mas com un home sense opció, ni voluntat, i que fa el que li diuen, pressionat per totes bandes. A mi em passa el contrari: el veig que va a totes, el president. A vegades, el que hi va més de tots ells. I per això m'entren unes ganes enormes de tornar-ho a dir: moltes gràcies, president, per l'enorme feina que fa. 

En el meu cas concret, jo l'he votat sempre i, obviament, el tornaré a votar. Un orgull, per altra banda, haver-ho fet. Normalment els teus polítics sempre t'acaben decebent (la impresentable roda de prensa de Vito Pujoleone el divendres és un exemple màxim), però en Mas ha estat tot el contrari. Es algú que, dia que passa, et sorprèn positivament.

Complir la seva promesa de convocar una consulta per veure que és el que vol fer el nostre poble ... en les circumstàncies i context en el que ho ha fet ... és per treure's el barret. Jo, que he patit en petitísima escala els atacs de la merda neofeixista, em puc arribar a imaginar una mica, només una mica, el que haurà passat en Mas.

I quasi be seria per dir-li: "deixa-ho còrrer, Artur. Ara que segueixin altres i descansa, que t'ho mereixes". Però seria posar-ho fàcil als antidemòcrates enemics de la llibertat ... I, sincerament, crec que el necessitem. Es quasi be imprescindible. El de l'hortet de Sant Vicenç dels Horts no està preparat per certes coses encara.

Moltes gràcies, President. Ahir vas passar a la història, cosa que et mereixies. 
Diuen que cada poble te els polítics que es mereixen. Doncs està clar que ara som un gran poble ... Ves amb compte, que ara ve quan t'amenaçaran de veritat ...

cule1899

sábado, 20 de septiembre de 2014

S'acosta l'hora

Ahir va ser un dia clau pel país. Vam aprovar la llei de consultes populars no refrendàries. (Osti. Mira que s'ha de dir complicat quan tens neofeixistes a l'altre costat).
Ara ja podem convocar la consulta perque ens la prohibeixin els neofeixistes i així poder arribar a la fase final del procés. Les eleccions plebiscitàries amb la DUI incorporada al programa de la coalició independentista.

Em va encantar, de la votació al Parlament ahir, la part final ... Que per qui no ho sàpiga, va ser votada afirmativament per 106 dels 134 diputats presents allà. Un 78%.
Un percentatge similar als catalans que volen una consulta democràtica, que no s'ha de confondre amb els que volen la independència.

Primer, veure com "la purria" de PPC's van marxar just després de la votació que van perdre. No us recorda a algú? No us recorda a cert equip de futbol que, quan perdia, marxava ràpidament? Je. Van marxar "al trote cochinero", entre altres motius, perque suposo que tindrien que arribar a temps a les tertúlies que els hi monten els seus amos de Madrid, com a bons esclaus que són.


Correu, correu ... que T5 i la 6ª us esperen ...

I després, un cop net el Parlament de l'escòria antidemocràtica, veure com els diputats de CDC, UDC, ERC, ICV. EUA i CUP es donen la ma i mostren la mateixa unitat que vam demostrar el passat dia 11 els catalans. Amb diferències entre ells, però tots junts.
No compto al PSC, en la seva falsa línea habitual "equidistant" que ja només enganya a 4 babaus. Voto la llei de consultes populars no refrendàries, però dic que no val pel 9N.




I encara em va agrada més quan tots es van girar cap als seients dels convidats, a dalt de tot, on hi havien diferents personalitats de la societat civil catalana (no confondre amb la pandilla de neofeixistes antidemocràtics que han agafat aquest nom) majoritària com la Muriel Casals d'Omnium o la Carme Forcadell de l'ANC.
Aplaudint-se els uns als altres ... Quina imatge més impresionant ...




Farem un gran país, nois.
Moltes gràcies, Caspanya. Sense vosaltres, no hagués estat possible. Je.

cule1899

PD: amb moltes ganes de saber quina és la carta que te amagada en Mas.

viernes, 12 de septiembre de 2014

Orgullós de la meva gent ...

Estic arribant a les 16 hores al meu tram, tal com ens indicava l'ANC.
Com que estava a Diagonal/Numància, inici del tram 5 (on estava apuntat) i finalització del tram 6, pensava: "al primer lloc on vegi un forat, sigui un lloc o l'altre, m'hi posaré".

Arrivo. Ni tram 5 ni tram 6. Tot absolutament ple. Ni un forat. Res ...
Una hora i quart abans de les 17.14 i amb un sol de justícia. Brutal. Ja vaig veure llavors que la V seria un èxit espectacular.

I que fas llavors? Doncs com molta gent, quedar-te allà. I mira que a mi m'era fàcil tornar, perque estava a 10 minuts caminant de casa i veure-ho per TV.
Perquè quedar-te? Doncs perquè hi has de ser.

I et dediques fins a les 17.14 hores a veure coses:

- La gentada espectacular que hi havia als trams i a les aceres. Els que estaven enmig, no podien ni sortir. No crec haver vist mai tanta gent junta.
- Menys gent gran que l'any passat, degut a la solejada, la multitud i tenir que estar 2 hores drets. Ben fet, gent gran. Sabíem que hi éreu igualment.
- No obstant lo anterior, alguns avis "tossuts" portats per nets i fills al "meollo". Un d'ells dient: "potser no seré a temps de veure la independència, però sé que vosaltres la veureu. Jo amb això ja en tinc prou. Però avui ho vull veure be, coi" (no literal, però quasi be). I em ve el meu avi al cap, que segur hagués dit el mateix ...
- Gent rient, contenta, sense insults, sense crits contra ningú. Simplement estar allà, contents. Ni una mala cara. Quasi 2 milions de persones que no van trencar ni una paperera. Em va recordar Disney (probablement, per això m'agrada tant Disney).
- Sense whatsapps, sense mòbil, intento posar-me en contacte amb gent que savia que estava per allí. Un d'ells en Bafumet. Ho aconsegueixo en algun cas. Impossible trobar-nos amb tots. Massa ple.
- la meva dona, independentista last generation, em deia: "se't veu molt feliç". Ho estava. Cada vegada som més i més units. I cada vegada estem més tranquils.
2010 vam anar al 10 de Juliol emprenyats ... 2012 encara durava l'emprenyamenta ... 2013 ja es va produïr el gran canvi: una manifestació que no anava contra ningú ... 2014, la confirmació definitiva.

Serem independents perque la majoria ja som mentalment indepedents.
Serem independents perque la majoria vol viure en pau i en llibertat.
C'est tout ...

Ara ve un moment complicat perque els nostres polítics no van com va el poble. Van a la seva ... Els seus escons, els seus diputats, els seus càlculs electoralistes, etc.
Tant se val ...

Jo, fins i tot, ja no tinc excessiva pressa, perque veig que cada any som més gent.
I la prohibició antidemocràtica del 9N crec que serà l'empenta definitiva per molts que pertanyen al 10% del SI/NO actual.
El TC ho va iniciar ... i el TC ho culminarà. Fins i tot és poètic.
El temps va a favor nostre. Ahir, un dels amics que tenia al costat, amb el seu fill, és un que el 2013 no va voler assistir. Encara dubtava. Ara ja és dels nostres ...

Orgullós de ser català. Orgullós de la meva gent ...


 


cule1899

viernes, 5 de septiembre de 2014

Ja queda poc

Aviat arribarà un altre 11S, en el que els catalans que volem la llibertat del nostre poble tindrem que sortir, una vegada més, al carrer.
Per demanar poder votar ... Sí... No m'he equivocat ... Per demanar poder votar.
I estem en una suposada democràcia. Sincerament, no entenc com als catalans espanyolistes no els hi cau la cara de vergonya ...

Aquest any toca un repte molt més "gegantí" del que semblava al començament. Pensava (i encara penso a dia d'avui) que la Via Catalana 2013 era un repte insuperable, però deunidó tenir que omplir més de 200.000 m2 amb rengleres de 9 files, perfectament distribuïdes en tots els trams i perfectament ordenades amb camisetes groc-vermell-groc-vermell-groc-vermell-groc-vermell-groc.

I sembla que la gent hem entès la dificultat del projecte i, un cop acabades les vacances, ens hem apuntat massivament per facilitar la logística.
El menda, al tram 5, fila 9, amb color groc. Un dels que estava amb ocupació baixa en el moment d'apuntar-me.


A falta de 6 dies ...


La V ja està pràcticament plena a data d'avui. Tenint en compte que encara falta quasi be una setmana i que molts ho hem deixat per després de vacances, sobrarà gent ... que es tindrà que posar per les aceres ... i que, per suposat, seran comptats pel mon civilitzat (Catalunya i Mitjans Internacionals) i no comptats pel mon no civilitzat (aquells que no deixen votar i van de demòcrates ... Cada dia que passa em foten més fàstic).

Però millor que, comptant només els que s'han inscrit, ja ho omplim.


Vinga ... Que ja queda poc !!! Si no t'has apuntat i penses anar-hi, no costa gaire.
Ara es l'hora.
Només has de decidir prèviament si vols anar amb camiseta groga o vermella. Fes-ho als trams amb poca ocupació, of course.

cule1899

PD: la meva solidaritat amb aquells independentistes que volen anar a la V (com ja volien anar a l'11 de Setembre de 2012, com ja volien anar a la Via Catalana de 2013) i no hi poden anar perque tenen a casa un dependentista que després prendria diverses "represàlies" si hi van.
Espero que el dia de la votació (sigui consulta, sigui plebiscitàries) pogueu anar a votar o, al menys, pogueu votar per correu en secret ... Aquell dia ens fareu falta ...